La pandèmia del coronavirus i el confinament han evidenciat les mancances dels espais públics i dels habitatges de la ciutat de Barcelona. Des de llars molt petites, amb pocs espais i cap sortida a l’exterior, sense terrassa ni balcó; a carrers pràcticament deserts on la sensació d’inseguretat s’havia incrementat. Ara, amb les mesures de distanciament físic en ple desconfinament, es necessiten espais més grans per garantir les distàncies de seguretat. A Barcelona, per exemple, hi ha una cinquantena de vies tallades al trànsit, destinades ara als desplaçaments a peu.
Segons ha explicat Goula a La Ciutat “cal més espai vital” i repensar espais perquè permetin generar i mantener les relacions amb els veïns i veïnes.
En aquest sentit, Goula aposta per una arquitectura basada en les necessitats socials, i en repensar la ciutat tal i com ja s’ha fet en altres moments de la historia.
Al segle XIX, per exemple, la capital catalana va modificar la seva forma per lluitar contra les epidèmies que afectaven a les grans ciutats, cada cop més poblades en aquella època, més massificades i, per tant, amb més problemes d’insalubritat. I fruit d’això neix el famós Eixample de Barcelona, ideat per Ildefons Cerdà, amb la idea de fer una ciutat oberta, amb edificis amplis on hi hagués corrent d’aire i hi entres la llum, i tinguessin un pati interior, i al carrer grans arbrades i xaflans com si fossin petites places que garantissin la mobilitat de les persones.
L’epidèmia de còlera del segle 19 va fer que canviés la forma de Barcelona perquè es van posar de manifest les seves carències. Però el coronavirus ha posat en evidència d’altres mancances que actualment té la nostra ciutat i que podrien i haurien de fer repensar i canviar la seva morfologia.