La malaltia cardiovascular és la primera causa de mort al nostre país malgrat que la major part dels factors de risc són coneguts i modificables. La pèrdua dels hàbits cardiosaludables ha alentit la contínua reducció de la mortalitat per cardiopatia isquèmica durant els darrers anys. A més, l'augment dels factors associats al desenvolupament de malaltia cardiovascular durant les darreres dècades ja ha engegat els mecanismes patogènics precisos que en uns anys donaran lloc a l'aparició d'esdeveniments cardiovasculars en un percentatge molt important de la població espanyola. El control escàs aconseguit de determinats factors de risc fa que més de la meitat de la població espanyola amb algun factor conegut no compleixi els objectius terapèutics. La marcada prevalença d'aquests predisponents en el col·lectiu ancià, juntament amb l'envelliment progressiu de la població, no fa més que augmentar aquests problemes i auguren un augment de les malalties cardiovasculars els límits de les quals encara no coneixem. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.
L'encefalitis és una inflamació del cervell. Hi ha diferents tipus d'encefalitis, i les infeccioses i autoimmunes són les més freqüents. Dins cadascun d'aquests grups hi ha subgrups; per exemple, es coneixen 16 encefalitis autoimmunes. En els darrers anys, s'ha après a fer el diagnòstic diferencial entre les encefalitis autoimmunes i les que no són autoimmunes. També s'han incorporat els mecanismes subjacents i com tractar els pacients. Tot i això, encara falta molt per aprendre, per exemple, diagnosticar-les i tractar-les més ràpid, millorar els tractaments, identificar marcadors de pronòstic... Són malalties curables si es diagnostiquen i tracten a temps”. Entrevistem la Dra. Thaís Armangué, Investigadora de l'IDIBAPS-Hospital Clínic i Cap de Neuroimmunologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
La irrupció de la tecnologia al món laboral ha portat les empreses a disposar de noves eines que contribueixen a millorar el dia a dia i la productivitat dels professionals. Tot i això, aquestes també plantegen un desafiament a l'hora de separar la vida personal de la professional. I és que, tot i que ofereixen als treballadors una millor capacitat de conciliar, el seu ús sovint en dificulta una desconnexió total. La tecnologia pot contribuir a fer que les línies que separen les esferes laboral i personal es disseminin. Ens trobem davant d'un escenari on els treballadors es mostren potencialment operatius a tota hora, en disposar de totes les comunicacions centralitzades i a l'abast, amb què les empreses poden contactar amb els seus empleats en qualsevol moment. A més, vivim hiperconnectats als diferents canals, entre els quals hi ha xarxes socials com LinkedIn, que contribueixen a construir la nostra imatge social i reforcen el nostre valor com a professionals. Aquesta realitat ens porta a la possibilitat d'estar més temps sotmesos a l'àmbit professional, cosa que pot generar tensió social i incrementar l'estrès. Carles Aguilar entrevista Fernando Calvo, director de People & Culture de Hays al Sud d'Europa.
Els programes de rehabilitació cardíaca (CR) realitzats a casa per a pacients amb malalties cardiovasculars i supervisats per experts milloren l'adherència terapèutica. Així ho asseguren les conclusions d'un estudi que acaba de ser publicat a la revista BMC Sports Science, Medicine and Rehabilitation i les recomanacions de les quals han estat incorporades a la plataforma d'exercici terapèutic 10mets. Aquest treball ha valorat positivament la viabilitat i l'eficàcia d'un protocol d'exercici a casa realitzat mitjançant revisions sistemàtiques, enquestes a pacients i consens d'experts. El programa d'activitats desenvolupat, que combina exercicis aeròbics i de resistència, ha demostrat ser segur i factible per a pacients amb malaltia cardiovascular sense efectes adversos reportats. Aquest estudi subratlla la importància i la viabilitat dels programes d'exercici per a rehabilitació cardíaca a casa davant dels programes basats en hospitals. L'evidència subratlla el valor crític d'integrar l'activitat física de moderada a intensa a la vida de la gent gran post-esdeveniment cardiovascular. Parlem amb Miguel Aragón, Fisioterapeuta, Llicenciat en Educacio Física i Co-Fundador de 10mets
L'obesitat, especialment la infantil, ha esdevingut un problema de salut mundial. L'estil de vida actual caracteritzat per una activitat física principalment sedentària i aliments de gran contingut calòric han portat al desenvolupament al nostre país un greu problema de salut pública, l'obesitat. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'excés de pes i l'obesitat es defineixen com l'acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut”. La causa fonamental d’aquests trastorns metabòlics rau en un desequilibri energètic entre el nombre de calories ingerides i gastades. Ens ho explica el Dr. José Abellán, Director de la Càtedra de Risc Cardiovascular de la Universitat Catòlica de Múrcia i President de la Societat Murciana d'Hipertensió Arterial i Risc Cardiovascular.
La Societat Catalana de Pneumologia (SOCAP) ha elaborat el Document de Posicionament de Diagnòstic i Tractament de la Fibrosi Pulmonar Idiopàtica (FPI) en què revisa les últimes evidències científiques respecte a aquesta malaltia pulmonar minoritària i reclama per als pacients afectats un maneig integral, amb la implicació de tots els nivells assistencials i multidisciplinar, que inclogui el tractament farmacològic habitual de la FPI, tractament no farmacològic, educació terapèutica i el maneig de totes les complicacions i comorbilitats, entre les quals figuren l'apnea del son o la depressió, així com el trasplantament pulmonar i les cures pal·liatives. Els pneumòlegs de la SOCAP estan compromesos amb el diagnòstic, atenció i investigació de les malalties respiratòries més prevalents com de les més infreqüents, com la fibrosi pulmonar idiopàtica. Carles Aguilar parla amb la Dra. Carmen Monasterio, Pneumòloga i Presidenta de la SOCAP.
