Comunicació política: rectificar és de savis?

Aquests darrers dies hem pogut observar diversos exemples de rectificació que han esquitxat al govern català. D'una banda, tenim els resultats de l'informe PISA que han estat demolidors. En un primer moment, l'executiu català va assegurar que, en part, els mals resultats dels alumnes de quart d'ESO es devien a una sobre representació dels estudiants més vulnerables en la mostra utilitzada per fer les proves. Un altre exemple, el trobem en la controvèrsia generada per les mesures en contra de la sequera, concretament, al voltant del tancament de les dutxes dels vestidors de les instal·lacions esportives. Sobre això, el professor de Comunicació Política de la Universitat Abat Oliba CEU, Joan López Alegre, assegura que "en política, tenir tres opinions diferents sobre un tema és un càstig". Denuncia que actualment "hi ha una política d'improvisació, on es busca minimitzar al màxim el cost electoral". Sovint, veiem la vida política que, darrere del gran titular, galta la lletra petita. En aquest sentit, López Alegre assegura que "l'error és donar una informació que després hauràs de retirar, perquè a la llarga, recular demostra que tens problemes davant l'opinió pública". D'altra banda, el professor també parla sobre el silenci i explica que "també té càstig en comunicació política". A vegades, un problema d'interès públic es té identificat, però no s'hi troben les solucions i el responsable polític ha de guanyar temps. Sobre això, els consells de Joan López Alegre són clars: "sortir de seguida i liderar la resposta abans que surti l'oposició encara que la teva primera intervenció sigui d'ordre generalista. I, després, presentar solucions concretes".