L’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i la revista Sàpiens han organitzat l’acte de desgreuge a les dones que van patir la repressió acusades de ser bruixes. Els cinemes Guiu de la Seu d’Urgell han acollit la projecció de la docuficció ‘Bruixes, la gran mentida’ i després s’ha fet una taula col·loqui que ha comptat amb les intervencions de la doctora en Història per la Univesitat de Cantàbria, Carmen Xam-mar; la periodista i directora de ‘Sense ficció’ de TV3, Montse Armengou; l’actriu principal, Meritxell Yanes, i el productor i executiu del grup Som, Oriol Cortacans. L’acte s’emmarca en la celebració de la campanya de la Diputació de Lleida ‘Memòria és nom de dona’ i també hi ha participat la diputada d’Igualtat Helena Martínez.
Dones acusades de bruixes a les comarques de Lleida
Des de la Seu d’Urgell s’ha recordat que el Pirineu va ser un dels primers focus on es va registrar assenyalament de dones acusades del “crim de bruixeria”. A més amb la particularitat que eren els tribunals locals i els propis veïns i veïnes els que s’encarregaven d’assenyalar i acusar dones. Amb tota la documentació recollida, estudiada i analitzada s’han recuperat fins al moment centenars de noms de dones que entre els segles XV i XVIII van ser acusades, torturades i executades a la forca.
Especial La Ciutat, des de la Seu d'Urgell
En el marc de la campanya de desgreuge a les dones que van patir la repressió acusades de ser bruixes que l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida promou a les comarques de Lleida, l’equip de La Ciutat, amb Míriam Franch i Núria Mora, s’ha traslladat fins a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell en una programació especial per sumar-se i difondre la campanya ‘Memòria és nom de dona’.
La Carabassera, la història de Jerònima Hugueta
El documental ‘Bruixes, la gran mentida’, dirigit per Joanna Pardos, amb la realització de Roman Parrados, ambdós especialistes en investigacions històriques, utilitzen com a fil conductor la història de Jerònima Hugueta, coneguda com La Carabassera, una dona que va arribar a la Seu d’Urgell provinent d’Andorra i que va ser acusada per crims de bruixeria. El documental recull la recreació del seu judici i execució i a més connecta la repressió que van patir aquestes dones entre els segles XV i XVII amb la violència de gènere del present, a través de l’exposició de testimonis històrics i actuals i les anàlisis d’una varietat d’especialistes en diferents matèries, des de la històrica a la judicial, passant per la cultural i la sociològica. El documental és fruit del monogràfic que la revista Sàpiens va realitzar sobre aquest fenomen.
La tinent d’alcalde i regidora de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Marian Lamolla, ha manifestat que “és important fer aquests actes de desgreuge per totes aquelles dones que van patir tant pel sol fet de ser diferents”.
Memòria és nom de dona
La diputada Helena Martínez ha destacat que “aquí, a la Seu d’Urgell, com vam fer a Cervera i a Bossòst, volem recordar que van haver-hi dones que van haver de patir les represàlies d’una societat que, carregada de prejudicis, les condemnava a una violència extrema. En el pitjor dels casos, a la mort”. El de la Seu d’Urgell és el tercer acte de desgreuge a les dones que al llarg de la història van patir la repressió acusades de bruixeria, després que aquest cicle s’inaugurés a Cervera el passat 11 de març i viatgés posteriorment a Bossòst. Les següents activitats, adaptades a la singularitat de cada localitat, es portaran a terme en dues més de les moltes poblacions de Lleida, Pirineu i Aran que van viure episodis de cacera de bruixes, concretament a Bellcaire d’Urgell i Torrefarrera.
