25 anys de la gran ampliació de la Unió Europea

L'any 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia es van adherir a la Unió Europea, però l'ampliació més gran en nombre de població i països no va ser fins al dia 1 de maig de 2004 amb l'adhesió de República Txeca, Xipre, Malta, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i Polònia. El catedràtic emèrit de ciència política de la UB, Cesáreo Rodríguez-Aguilera, assegura que es tracta d'un "esdeveniment històric" i que "va ser un procés difícil que es va fer d'una manera una mica precipitada". Tot i això, el professor fa un balanç positiu d'aquesta gran adhesió, ja que "la majoria dels països, tot i que poden ser crítics, són conscients que fora de la Unió Europea no hi ha futur", afegeix.

Cesáreo Rodríguez-Aguilera explica que "no s'ha aconseguit modernitzar tots els països al 100%" i que "l'arquitectura institucional europea és bastant disfuncional i un repte pendent". Pel que fa a la invasiórussa a Ucraïna, el professor explica que "un exèrcit europeu encara és prematur", però que en un hipotètic cas en què els Estats Units abandonessin l'OTAN, Europa hauria d'integrar els exèrcits dels seus 27 països.

Preguntat per si seria viable una nova gran ampliació com la de 2004, Rodríguez-Aguilera assegura que "negociar amb deu països un altre cop, no és una bona idea i que entrin junts no és desitjable, tot i que s'ha d'obrir una negociació amb tots i veure les condicions".