Entre els factors que demoren l'emancipació juvenil, hi ha l'evolució dels salaris i la taxa de temporalitat, el preu d'habitatge, la manca d'oferta d'habitatge protegit, l'estat civil i l'augment de persones amb estudis superiors. El professor de la UPF i un dels autors de l’estudi, Josep Maria Raya, ha descrit el perfil més susceptible a tenir dificultats per independitzar-se. "Ser un home solter, que encadena contractes de temporalitat i que viu en zones tensionades com podrien ser les grans ciutats. A banda de veure com els preus dels habitatges superen la seva renda".
D’aquesta manera, segons ha explicat el retard en l’emancipació es tracta d’un problema multifactorial que cal solucionar perquè sinó, augura que en 10 anys la situació serà molt pitjor, i la mitjana d’edat de marxar de casa els pares seguirà creixent.
L’estudi també constata que els joves aposten cada vegada més pel mercat de lloguer, però s’han trobat que cada vegada hi han de destinar més percentatge del seu salari.
Amb tot, per tal de trobar solucions, Raya no és gaire partidari de les mesures per regular el preu de l’habitatge, sinó que aposta per augmentar els incentius a la compra d’habitatges per a joves que no es poden permetre pagar l’entrada d’un pis.
Feta la llei, feta la trampa... això és el que opina Raya de la regulació del preu de l’habitatge... i és que assegura que els propietaris sempre busquen alguna sortida per seguir beneficiant-se.
Tot això, diu, afecta al mercat immobiliari i implica una reducció de l’oferta. És per això que Raya és partidari d’augmentar els incentius a la compra d’habitatges per a joves que siguin solvents econòmicament, que tinguin un sou a final de mes, però que no tenen estalvis per pagar una entrada d’un pis.
Raya proposa dues idees per fer realitat aquesta mesura... La copropietat, fent que l’Estat sigui propietari d’un 20% de l’habitatge; o afavorir acords amb les entitats financeres perquè si es compleix amb el perfil de jove solvent, es donin préstecs per sobre del 80%.
