El 85% de la població espanyola de més de 18 anys practica algun tipus de joc d’atzar, segons un estudi promogut pel Consell Empresarial del Joc que s’ha presentat aquest dilluns a Barcelona. En canvi, l’informe assegura que el risc de “joc problemàtic” es manté entorn del 0,3%. Unes dades que contrasten amb les dels ministeris de Sanitat i Consum.
L’última enquesta biennal EDADES, que pregunta sobre addiccions, indica que l’1,3% de la població d’entre 15 i 64 anys practica un possible joc problemàtic, i el 0,4% pateix un possible trastorn del joc, és a dir, una addicció. En la mateixa línia, segons l’Estudi de Prevalença del Joc 2022-2023, el 12% dels joves d’entre 18 i 25 anys que fan apostes online desenvolupen problemes de caire ludòpata. En canvi, l’anuari del Consell Empresarial del Joc afirma que els joves menors de 25 anys són, precisament, el grup d’edat que menys juga. Amb tot, l’informe, elaborat pel doctor en Sociologia José Antonio Gómez, situa Espanya entre els països amb menys taxa de joc problemàtic. Una de les conclusions és que els espanyols juguen de forma “normal” i per entreteniment, i que fins i tot trien aquest oci per davant de la música o l’art.
Una cultura del joc que preocupa
Precisament això, que la cultura del joc estigui tan arrelada a la nostra societat, és vist com una mala notícia des de l’Associació Centre Català d’Addiccions Socials (ACENCAS). El seu president, Francesc Perendreu, veu amb preocupació que, per exemple, el tret de sortida de les festes de Nadal sigui una loteria, o que els sortejos tipus “rasca i guanya” siguin a tot arreu. En declaracions a Onda Cero, ha explicat una anècdota que considera molt il·lustrativa: "Un cop vaig portar el meu fill i un amic seu a berenar. Un d'ells va demanar un suc i, quan li van donar l'ampolleta de plàstic, va rascar el 'rasca i guanya' que duia i, com que no li va tocar res, la va llançar. Em va dir que només volia que li toqués el premi. Estem parlant de nanos de 7 o 8 anys... Hi ha una cultura del joc molt elevada, massa".
Perendreu remarca que les xifres que ells prenen com a referència són les del Ministeri de Sanitat. Sobre les del Consell Empresarial del Joc, no nega que siguin certes, però recorda que deixen fora el joc “il·legal o al·legal”. En aquest sentit, creu que aquest tipus de joc no regulat va viure un auge arran del coronavirus. "Durant la pandèmia, quan aquí no es podia apostar perquè no hi havia competicions esportives, la gent va recórrer als casinos online il·legals, apostant a futbol virtual o a curses de qualsevol cosa. Va ser sobretot a través del '.com'. Ara estem pagant les conseqüències d'això", assenyala Perendreu.
Aquestes pàgines web “.com” es diferencien de les “.es” perquè no sempre compleixen la normativa espanyola. Això les converteix en una porta d’entrada al joc per als joves, ja que no verifiquen la majoria d’edat, i a més no paguen impostos aquí, de manera que acostumen a oferir premis més sucosos. Amb tot, el president de l’ACENCAS alerta que l’impacte del joc d’atzar online, que ell titlla d’“al·legal”, podria convertir Espanya en un dels països que té un problema greu amb aquesta qüestió.
