Aquest cap de setmana el moviment Adolescència Lliure de Mòbils ja s’ha constituït oficialment com a entitat. Un pas que els permetrà estar més organitzats des del punt de vista territorial i coordinar millor l’impuls de les seves accions. L’objectiu, això sí, continua sent el mateix: un pacte social per endarrer l’accés al primer mòbil a partir dels 16 anys.
En una entrevista a la Brúixola, la presidenta de l'entitat i professora del grau de Psicologia de la Universitat Abat Oliba CEU, Marina Fernández, ha celebrat que estiguin a "l'agenda politica" i que s'hagin començat a donar algunes passes per "regular" unes empreses tecnològiques que s'estan "lucrant" i que ofereixen continguts a menors d'edat que no són adequats o que poden repercutir en la seva capacitat d'aprenentatge o crear una addicció. El seu objectiu és aconseguir "un pacte social" per evitar que els adolescents no accedeixin als mòbils, com a mínim, fins als 16 anys. Segons Fernández, es tracta simplement de "voluntat política".
Els mòbils a les escoles
En aquest sentit, un altre objectiu és evitar l'ús del mòbil a les aules. Fernández ha apuntat que això també passa per prohibir l'smartphone a l'hora del pati i que tampoc es pugui utilitzar amb finalitats pedagògiques a l'etapa de secundària, ja que això podria generar diferències entre alumnes però també entre centres.
Pressió a les famílies
La presidenta d'Adolescents lliures de mòbils ha assegurat que, segons una enquesta que han elaborat, el 60% de famílies de primària voldria endarrerir el primer mòbil als 16 anys com a mínim però la realitat és que més del 80% l'acabaven donat als 12 anys o menys. Aquesta diferència s'explicaria per la "pressió" sobre les famílies. Fernández reconeix que cap família vol que el seu fill sigui l'únic de la classe que no té mòbil i que això dificulti les seves relacions socials, però això no vol dir que les famílies no assumeixin la seva responsabilitat i la necessitat de seguir educant i donant exemple a casa.
