La Generalitat de Catalunya registra una mitjana de dues incidències o denúncies per LGTBI-fòbia cada dia. I aquestes només representen el 20% de les agressions reals, ja que es calcula que el 80% no s'arriben a notificar mai. Avui que és 17 de maig, Dia contra l'LGTBI-fòbia, el president de l'Observatori contra aquesta xacra, Eugeni Rodríguez, s'ha mostrat preocupat per aquestes xifres. "Cal destacar l'impacte dels discursos d'odi: l'exaltació de l'odi és l'indicador que més puja en el que portem d'any. Ens amoïna sobretot per l'impacte de l'extrema dreta, que impregna d'odi les xarxes socials, amb l'efecte que això té sobre molts joves i adolescents, que acaben implementant atacs contra persones LGTBI al carrer", ha dit, en declaracions a Onda Cero.
Però des de Cruïlles, el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, alerten que no es tracta d’un problema exclusiu de la joventut, sinó de la societat en general. De fet, els adolescents i joves del col·lectiu LGTBI se senten sovint més discriminats per part del món adult que no pas pels seus iguals. La responsable d’aquest servei, Elena Longares, té clar que el problema és estructural. Actualment, els adolescents LGTBI acostumen a viure tant la seva orientació sexual com la seva identitat i expressió de gènere de manera més lliure que fa uns anys, però als adults els costa més entendre’ls: "Ara les persones joves exploren la seva sexualitat abans que les generacions prèvies, però també el canvi generacional amb la població adulta és més gran", ha reflexionat, en conversa amb Onda Cero.
Aquest context fa que una etapa que hauria de ser maca, el moment en què els adolescents es descobreixen a si mateixos, continuï sent un procés solitari. "Les persones LGTBIQA+ seguim vivint als marges en molts sentits, i fent processos d'autoconeixement i d'exploració amb moltíssima soledat", lamenta Longares.
Longares relaciona aquesta soledat amb el caràcter individualista de la nostra societat. També posa el focus en la difícil realitat socioeconòmica que afecta moltes famílies i que els impedeix centrar esforços a entendre i acompanyar els joves de la casa.
Un camí llarg per recórrer
Malgrat tot, Longares reconeix que s’ha evolucionat molt -i ho celebra- però recorda que partíem d’un lloc fosc. "Hem avançat moltíssim, hi ha hagut una feina espectacular en els últims cinquanta anys, però no oblidem d'on veníem: d'un país que perseguia les persones LGTBIQA+", apunta.
És per això que creu que queda tant camí per recórrer o més que el que ja hem fet fins ara com a societat. I en aquest camí, diu, serà clau l’educació sexual i afectiva, que hauria d’incloure també famílies i docents, i tenir en compte la diversitat de l’alumnat.
