En plena amenaça global pels efectes que provoca el canvi climàtic, Barcelona pot presumir de fer els deures. Com a mínim, pel que fa la qualitat d’aire que respiren els ciutadans. I és que per segon any consecutiu, les 7 estacions barcelonines que mesuren la contaminació atmosfèrica compleixen amb la normativa europea. De fet, Barcelona ha tancat el 2024 amb les millors dades des que es tenen registres. Ara bé, la neutralitat climàtica és encara lluny de convertir-se en una realitat i no es podrà dur a terme sense una àmplia mirada metropolitana.
L’augment de l’ús del transport públic i l’aposta per vehicles més sostenibles han permès que els districtes que generen més contaminació pel trànsit, com l’Eixample o Sarrià Sant Gervasi, compleixin les regles actuals europees. De fet, l'estació de l'Eixample marca una mitjana de 33 micrograms de Diòxid de Nitrogen, la dada històrica més baixa i que representa a la perfecció la tendència descendent a la ciutat.
Ara bé, només 3 de les 7 estacions barcelonines, Palau Reial, Sants i Vall d’Hebron, complirien amb els objectius del 2030. I per mantenir a la baixa el volum de partícules contaminants a la ciutat, Barcelona es vol guiar pels resultats que ha donat l’aplicació de les Zones de Baixes Emissions a les Rondes. Una mesura pionera i que implica altres municipis metropolitans. La Tinenta d’Alcaldia, Laia Bonet, no tanca la porta a ampliar-les o incloure-hi d’altres restriccions... "sempre i quan estiguin consensuades amb les localitats afectades".
Bonet ni confirma ni desmenteix, però assegura que des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ja s’estan mantenint reunions per concretar els següents passos a emprendre. El que queda clar és que les Zones de Baixes Emissions han arribat per quedar-se.
Conseqüència natural
I com a conseqüència natural, millora la salut de la població. Gràcies a aquesta tendència a la baixa, l’impacte sobre la salut atribuïble a la contaminació s’ha reduït un 32% entre el 2020 i el 2023. La regidora de Salut, Marta Villanueva, assegura que "s’han reduït al mínim les malalties cardiovasculars i respiratòries, tant en infants com adults". En base a les dades recopilades des de fa 40 anys per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha augmentat l’esperança de vida en 6’6 anys en el cas de les dones i en 7’7 anys en el dels homes.
Debats per resoldre
Reprenent el tema central, que és la qualitat de l’aire que respirem, des de l’Ajuntament asseguren que la clau resideix en la transformació de la mobilitat. I en aquest sentit, hi ha dos debats oberts pendents de resoldre’s: què passarà amb la connexió del Tramvia per la Diagonal i l’impacte que tenen els eixos verds en la reducció de la contaminació.
Des del consistori asseguren que el seu compromís per oferir el tramvia com a alternativa de mobilitat sostenibles per una de les artèries viàries de la ciutat és ferma. Ara bé, Bonet assegura que el PSC no ho pot fer tot sol ja que aquest és "un debat emmarcat en les converses pressupostàries" que mantenen amb Esquerra i els Comuns. Mostra, això sí, "optimisme".
I pel que fa l’impacte dels eixos verds, el model de pacificació de carrers impulsat per Ada Colau i que va comptar amb el suport del socialisme, la tinenta d’alcaldia redueix a cendres la seva influència prioritzant "les polítiques en matèria de mobilitat". Entre altres, valora molt positivament la reducció dels autobusos de combustió pels carrers de Barcelona i l’increment dels cotxes amb matrícula ECO. De fet, aquest tipus de turismes "ja suposen un 29% del total que circula per la capital catalana".
