Una de cada quatre famílies de la diòcesi de Barcelona viu en un habitatge inadequat, és a dir, en espais insalubres, sense subministraments o amb problemes estructurals, entre altres. Això són un total de 120.000 famílies, segons l’informe FOESSA que ha presentat aquest matí Càritas Diocesana de Barcelona.
"Estem vivint en una habitació força petita. Jo dormo amb la meva filla a la llitera de dalt i el meu marit amb el meu fill a la llitera de baix", explica la Sonia, una dona atesa per l'entitat. També la Katherine, una altra usuària, ha viscut en primera persona el relloguer. En el seu cas, vivia al menjador d'un pis: "No podia anar a la cuina perquè el meu fill plorava i em deien que molestava. I només em deixaven posar una rentadora el cap de setmana", recorda. En el cas del Jesús, a més, s'hi suma el fet que el seu fill té una patologia coneguda com a "pell de papallona". "Vivia en un espai pensat com a celler, no era un lloc adequat, especialment per a la malaltia del meu fill", relata.
Són les experiències de tres famílies que han aconseguit millorar la seva realitat gràcies a Càritas Barcelona. Concretament, l'ONG ha donat resposta a prop de 2.000 persones en aquesta situació. Tot i això, alerten que només poden arribar a una petita part de tota la gent que ho necessita. "Estem intentant evitar un naufragi amb la capacitat que té un got", ha lamentat Eduard Sala, director de Càritas Barcelona. "Estem destinant 1,3 milions d'euros a ajudes econòmiques per a l'habitatge que arriben a més de 1.300 llars. I què? Si estem dient que el 41% de les persones que hem atès aquest any està vivint en habitacions de relloguer", ha afegit.
L'Església ofereix els seus immobles
Per això, des de l'entitat han instat l’administració a col·laborar plegats. Un dels punts clau podria ser la cessió d’equipaments de l’Església per fer-los servir com a habitatges. "Podríem mirar espais i explorar la possibilitat que tinguin ús com a habitatge. Nosaltres sempre estem oberts a ajudar. Si podem coordinar aquest canvi d'ús, podria ser una ajuda davant d'aquesta emergència social", ha dit Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona.
Aquest canvi d’usos, que depèn de cada ajuntament, permetria que immobles de l’Església amb qualificació d’equipament passessin a tenir un ús residencial. En aquest sentit, asseguren que hi ha municipis de la diòcesi que tenen bona predisposició i d’altres que no. Sigui com sigui, no han detallat quants equipaments podrien oferir amb aquesta finalitat.
D’altra banda, han demanat el desplegament de l’habitatge social d’emergència, una política estructural d’habitatge, compromís per posar fi al sensellarisme i un reforç dels lloguers assequibles.
