Deia Hans Christian Andersen que “on les paraules fallen, la música parla”. I això no és només literatura. Les persones que pateixen Alzheimer o un altre tipus de demència sovint obliden mots o noms, però recorden la cançó que ballaven a l’envelat de Festa Major quan eren joves. Conscients d’aquesta mena de poder que té la música, des de la Fundació Catalunya La Pedrera han engegat un projecte de musicoteràpia per a pacients en estadis inicials de la malaltia. La iniciativa permet als participants formar part d’una coral, aprenent cançons, practicant-les i fins i tot interpretant-les amb públic. Tot plegat amb l'objectiu d'alentir el seu deteriorament cognitiu.
Després d’haver-se posat a prova amb èxit a nou centres de la fundació a Barcelona i Badalona, la intenció és que a partir d’aquest any el projecte s’estengui a la vintena d’espaissocials que l’entitat té repartits per Catalunya. Una decisió que no sorprèn, veient la satisfacció de les persones que hi han participat fins ara i que van oferir un concert davant d’amics i familiars a l’Auditori de la Casa Milà el passat 16 de desembre. Una d’elles és Isabel Ferrer, que n’ha parlat a Onda Cero: "Estic supercontenta i superfeliç, ens ho passem molt bé i riem molt. Realment ens saben motivar".
Provar coses noves passada la setantena
Mestra jubilada, la Isabel encara recorda quan una professora de música li va dir que li aprovava l’assignatura amb una condició: que no impartís mai aquella matèria. I ho va complir, convençuda que no servia per cantar. Però això ha canviat ara, als seus 73 anys, arran de rebre el diagnòstic. "És que he tingut molts regals des que em van diagnosticar", diu. Aquesta és l’actitud de la Isabel davant la malaltia.
El juliol passat, quan va saber que la patia, la seva fe la va ajudar molt. Assegura que li va escriure una carta a Déu i va arribar a la conclusió que tenia dues opcions: resignar-se o intentar viure-ho de la millor manera possible. Va triar la segona, i va anar a parar a l’Espai Social Barcelona Borrell. Allà li van parlar de la coral, que es va posar en marxa al setembre. De seguida s'hi va voler apuntar, però temia que no l'acceptessin. "La Maria Álvarez, la responsable, que és un encant, em va dir: «És clar que podràs! Per què no?», recorda.
Aquelles paraules la van motivar "moltíssim" i, efectivament, va demostrar que podia cantar. A més, la coral li ha permès conèixer gent, estar entretinguda i, fins i tot, connectar més amb el seu net de vuit anys, que es va aprendre l’havanera d’El meu avi per donar-li un cop de mà.
La música com a medicina
En aquest sentit, la responsable del programa d’envelliment digne de la Fundació Catalunya La Pedrera, Mònica Duaigües, posa en valor la musicoteràpia. "És una teràpia no farmacològica molt beneficiosa i provada. A més, és un dels aspectes que les persones amb demència preserven més temps: al cervell hi ha una funció que fa que la música sigui una de les últimes coses que es perden", ha afirmat Duaigües, en declaracions a Onda Cero.
Així doncs, mentre no arriba la cura de l’Alzheimer, aquestes teràpies són una gran font d’esperança, que –com la música– també és l’últim que es perd.
