Estem a les portes del canvi a l'horari d'hivern, el dissabte, a les 03 de la matinada seràn les 2, és el segon canvi horari de l'any. Segons el BOE, el 2026 podria ser el darrer any, però encara no s'ha confirmat oficialment, ja que la Unió Europea no l'ha eliminat de manera oficial, i per tant, encara haurem de conviure amb aquests canvis d'hora fins com a mínim aquella data. Des de ja fa temps moltes organitzacions demanen a la Unió Europea que posi fi a aquests canvis horaris. Una d'aquestes organitzacions és 'Time Use Initiative', i a 'La Ciutat' hem parlat amb la seva directora mundial, Marta Junqué.
Un canvi obsolet
Junqué explica que la principal raó per demanar aquest canvi horari és que "els efectes de tenir un canvi d'hora són molt perjudicials per la salut, ja que entre d'altres efectes cada canvi d'hora provoca més accidentalitat a les carretere, i no hi ha cap benefici, al contrari, provoca molèsties". I és que, a banda de ser perjudicial, considera que és un sistema obsolet: "El 1980, quan es va decidir que tota la UE implementés el canvi d'hora cada sis mesos, el principal argument era l'estalvi energètic, pero d'això han passat 40 anys, hi ha Internet i els patrons d'energia han canviat, i aquest argument no és cert. Estudis demostren que l'estalvi energètic és 0 inclús més car, perque estem en crisi climàtica, on els vespres aquí a Catalunya cada vegada tenim més onades de calor, i tenir uns horaris que faci sol fins les 21.00h o les 22.00h de la nit fan més dificil refrescar la casa. Això va ser una decisió del dictador Francisco Franco, que va decidir que ens haviem d'aliniar amb l'horari de Berlín, que no és el nostre. El nostre horari és el de França, Anglaterra o Portugal, i el que demanem fins a 200 organitzacions es que tornem als horaris solars més naturals"".
Els efectes en la salut
"Quan ens sumen o ens resten una hora al nostre cos és una cosa totalment artificial, afegir-li una hora i restar-li una altra fa que el cos reaccioni de manera artificial, els nens, la gent gran i els animals ho noten especialment. Això fa que els dies després del canvi d'hora hi hagi més accidentalitat, perquè hi ha gent que ha de treballar una hora més i també hi ha problemes cardiovasculars", explica Marta Junqué.
El món és un clam
Junqué assegura que tot el món està d'acord en acabar amb els canvis d'horari: "El problema que tenim amb el canvi no és que hi hagi oposició, tothom el vol fora, la discussió esta en quin horari assumim. Els experts pensen que el millor es conservar el d'hivern, i es dona per tres raons: La primera que es molt important que quan ens despertem hi hagi sol, perque desperta el cervell i el cos, la segona es que es important que quan anem a dormir hi hagi la maxima foscor, perque aixo fa que generem melatonina i, a Espanya, sent el principal pais de la UE queconsumeix pastilles per dormir, li es molt important preparar-se, i el tercer es que l'horari d'estiu va associat a vacances i l'hivern es treballar i foscor, pero aixo sempre serà aixi, els dies d'estiu son més llargs, hi ha més llum, tenen 15 hores de sol independentment de l'horari, es com rota la terra. El que hem de definir es a quina hora surt el sol, i la ciencia diu que es mes important tenir sol al matí i no a la nit.
Posar en valor el temps
Aquestes organitzacions de les que parlava la Marta Junqué ja treballen per acabar de convèncer la UE d'acabar amb el canvi horari: "El full de ruta marca uns compromisos pels propers dos anys, 2024-25. Ens dividim en quatre grups de treball, a nivell europeu i també a nivell més local, per fer un estudi del que es pot fer per reduïr tot aquest impacte. També amb empreses i sindicats per discutir els horaris laborals, pensar mesures i reduir també la jornada laboral. A partir de 2025 serà la primera vegada que comptarerm amb dades en aquest sentit".
"La declaració de Barcelona es la primera declaració política mundial que diu que hem de posar al centre el dret al temps. Es el reclam a que tothom pugui tenir temps lliure i llibertat per gaudir d'aquest temps lliure. A dia d'avui, el 30% de les dones de Catalunya que tenen fills i el 20% dels homes tenen pobresa del temps, el que resta després de fer activitats obligatories. Aixo causa un gran impacte a nivell de salut i eficiencia. Volem que aquesta pobresa del temps es redueixi i enlloc de tenir pobresa del temps tinguem dret al temps", conclou Junqué.
