Aquestes son les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya el 2023. Aquest darrer any el PIB català va créixer un 2’6%, cinc vegades més que el de la zona euro. L’ocupació és la gran responsable.
S'ha assolit un màxim històric de 3’8 milions d’afiliats, però amb un pes creixent dels estrangers, que ja representen 2 de cada 10 treballadors a Catalunya. Un dels factors clau per explicar aquest creixement és que en els darrers 2 anys, Catalunya ha sumat 255.000 habitants.
Però com no s’ha millorat el finançament, ha augmentat la pressió sobre els serveis públics i sobre l’habitatge, ja que no s’ha pogut donar resposta al dèficit crònic que pateixen els catalans.
De nou, el món polític i empresarial coincideixen en què no es pot esperar més. "Cal remarcar la feina que es fa des de les formacions polítiques per assolir el nou finançament", apunta Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona. "Cal impulsar un model singular per a Catalunya que doni resposta al potencial econòmic que tenim", afegeix Pere Aragonès, president en funcions de la Generalitat, que recorda que un 19% dels impostos estatals es generen a Catalunya.
L’ocupació, traduïda en el consum dels treballadors, es converteix en el motor de l’economia catalana per aquest 2024. Ara bé, més de la meitat dels nous treballs generats provenen del sector serveis, gràcies al turisme. Un àmbit que promou feines temporals i mal remunerades, el què limita la productivitat de Catalunya.
I és aquest és un dels reptes a resoldre. I es farà, tal i com conclou la memòria, a mesura que la política monetària es relaxi i millori la inversió en sectors on ha caigut com la indústria i la construcció.
