Els gasos d'efecte hivernacle, el CO2 entre d'altres, son els responsables directes de l'escalfament global, ja que quanta més presència hi ha en lambient més compliquen la tornada dels rajos de sol cap a l'espai, el que provoca un augment de la temperatura ambient, el que dona pas a complicacions a nivell mediambiental. En aquest sentit, les darreres observacions del Monitor Públic de Catalunya confirmen que a Catalunya la reducció d'aquests gasos s'ha estancat. I és que l'any que acabem de deixar, el 2024, es van reduïr en un 0.9% aquestes emissions. Això seria una bona notícia, ja que es tracta d'una reducció, però no acaba de ser així perquè tant el govern central com la Unió Europea marquen un mínim del 4.5% d'aquí al 2030. I si ho mirem en perspectiva, aquest estancament es confirma, ja que el 2023 aquesta reducció va ser del 5.4%, 0.9 punts per sobre d'aquesta marca mínima exigida.
Canvi de tendència necessari
A 'La Ciutat' hem parlat amb la Marta Torres, membre del Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, que assegura que aquestes dades "són preocupants. Tenim un repte enorme per davant, s'estan fent uns canvis radicals a daptar-nos a aquesta societat descarbonitzada que volem, i hauriem d'estar en indicadors molt clars que indiquen que anem per bon camí, i aquests indicadors no ho diuen. Hem d'intentar entendre el per què i accelerar aquesta recuperació per aconseguir que Catalunya s'adapti a aquesta nou mon més modern i sense emissions".
Sobre aquesta baixada del 5.4% del 2023 al 0.9% del 2024, Torres reconeix que "el canvi és enorme però ho veiem en el passat, i ho veiem perque les emissions fan el que fa l'economia, el que fan altres factors externs que fan que les emissions pugin i baixin sense saber explicar molt bé el per què, i aquests facotrs son els que fan que ens costi treure conclusions de què hem de fer a nivelle structural per revertir aquesta situació".
I qui té més responsabilitat en tot això? Indústria, administració, ciutadania? Torres deixa clar que "des del Monitor no tenim l'objectiu d'assenyalar culpables sinó observar una tendència, perquè els ropis governs estan intentant idenfiticar quina es la raó. Al final és un tema de responsabilitat en general, ja que és un tema molt complex. Té a veure amb polítiques de tots els àmbits que exigeix canvis molt importants, també com ens movem i com fem les coses. El repte és enorme. Si no tenim un anàlisi detallat és dificil identificar qui té més responsabilitat, per tant som tots els que hem de posar de la nostra part".
Deures pendents
És clar, doncs, que Catalunya, i també el conjunt de l'estat espanyol, tenen molt per fer, ja que com assegura Torres, "a nivell europeu les xifres son molt més positives. Països europeus més avanáts estan en una fase molt més positiva de reducció, veiem habitualment xifres de poc més del 5%, no en tots els àmbits sino en la majoria. Aquí, per exmeple, un dels comptes pendents és el transport, i això és un problema que tenim no només a Catalunya i Espanya sino en d'altres països". La membre del Monitor Públic d'Emissions de Catalunya recorda que, en cas d'incomplir aquests límits marcats per Europa i Espanya, "a Espanya no hi ha establertes sancions directes per incomplir amb aquests índex, però el que hem de ser conscients és que el que suposaria seria molta pèrdua de competitivitat i uns costos molt més alts per compensació en cultius que no puguin arribar a la producció directa, també a conseqüència de fenòmens meteorològics com la dana, costos de pèrdua de competitivitat vers Europa en quant a la petjada de carboni, i que socialment no haurem tingut temps de posar les mesures d'acompanyament perque aquesta baixada no sigui acord amb la resta".
