Estem a punt d'entrar al mes de febrer. Un mes que serà clau en la represa de les comissions bilaterals Estat Generalitat. Amb la bandera socialista onejant a la Plaça Sant Jaume i a la Moncloa, el govern espanyol i l’executiu català han de posar fil a l’agulla a les infraestructures, al finançament i al traspàs de competències.
L’empresariat català ja ha posat deures a les administracions i reclama incrementar la inversió en 1.500 milions d’euros anuals per engegar les 100 infraestructures clau que necessita Catalunya: el corredor mediterrani, Rodalies, la dessaladora de la Tordera o l’ampliació de l’aeroport del Prat. No és cap utopia. Asseguren que si l’Estat hagués executat les inversions promeses, ja les tindríem.
15 anys d'endarreriment
"Si Catalunya no patís un dèficit de 42.000 milions d’euros en infraestructures des de fa 15 anys, els 100 projectes que Foment del Treball cataloga com a prioritaris ja serien una realitat", ha assegurat Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya.
Hi trobem, entre altres, l’Ampliació de l’Aeroport del Prat, el Corredor del Mediterrani o la Dessaladora de Tordera. Per revertir aquesta situació, la patronal catalana reclama un pacte Estat - Generalitat per augmentar la inversió actual en 1.500 milions d’euros l’any. Però quina és la lletra petita i quin és l’objectiu final d’aquest anunci tan cridaner a nivell econòmic?
Doncs cal parar l’orella amb atenció per entendre l’endarreriment que pateix Catalunya en matèria d’infraestructures. Enguany, l’Estat, la Generalitat i les petites administracions licitaran uns 3.400 milions d’euros. D'aquests, 2.000 milions van a càrrec dels governs de Pedro Sánchez i Salvador Illa, tots dos socialistes.
Enmig d'aquesta escena política, la patronal catalana reclama un pacte Estat – Generalitat perquè augmentin les seves inversions fins als 3.500 milions d’euros. És a dir, 1.500 més que els actuals. Un increment de despesa factible, diuen, tenint en compte les pròrrogues pressupostàries per la falta d’entesa entre els respectius governs i l’oposició. De convertir-se en realitat el seu reclam, ens aproparíem al desemborsament que fan d’altres regions similars a Catalunya a nivell territorial com Dinamarca o Holanda. "Allà hi destinen un 2'2% del PIB a la millora d'infraestructures", apunta Moreno, que afegeix que a Catalunya serien "més de 6.000 milions d'euros, gairebé el doble de la inversió actual".
Ell mateix assegura que amb el ritme actual d’execució el catàleg presentat avui de 100 infraestructures s’acabaria d’aquí 30 anys. La seva proposta permetria reduir els terminis a la meitat.
I l’objectiu final d’aquest acord no seria altre que posar Catalunya al dia pel que fa l’execució de grans infraestructures i generar un equilibri territorial. Tot plegat, sense aclarir quin és el posicionament d’aquestes administracions al respecte i quins departament haurien de reduir el seu pressupost.
Cinc projectes clau
La millora de la mobilitat per ferrocarril com a eix principal del seu reclam. De fet, aquest àmbit d’actuació agrupa 40 de les 100 infraestructures senyalades com a prioritàries per la patronal catalana. Des de Foment del Treball entenen que l’impuls ferroviari és clau pel desenvolupament econòmic de Catalunya però també pels treballadors. En ple debat sobre com traspassar aquest servei a la Generalitat, les millores a Rodalies representen un 20% de les propostes totals. Un canvi, segons Moreno, més beneficiós que la reducció de la jornada laboral. "No serveix de res reduir el temps de treball si els desplaçament al lloc de feina representen 3 hores diàries".
A més, reclamen celeritat per les ampliacions de metro i ferrocarrils i la fi de la nova estació de la Sagrera. En aquesta línia, veuen prioritari acabar amb les obres del Corredor del Mediterrani, per eliminar els transports de mercaderies per carretera.
Parlant de carreteres, quines millores reclamen? Doncs principalment, els dos eixos viaris que connectarien Catalunya de Nord a Sud. De Vielha fins a l’Amposta i d’Andorra fins a Tarragona.
Tampoc s’obliden de la sequera i demanen aplanar el camí cap a l’autoabastament hídric. Per això exigeixen que no s’abandonin els projectes de les dessaladores de Tordera i el Foix com tampoc la implementació d’un nou model de reg pel canal d’Urgell, que beneficiaria els agricultors de les terres de Lleida.
I no s’obliden del projecte estrella: l’Aeroport del Prat. De nou, calculant la seva rendibilitat econòmica, social i mediambiental reclamen la seva ampliació. En aquest sentit, fonts de Foment asseguren a Onda Cero que segueixen esperant la decisió final de l’executiu català, que arribarà abans que finalitzi el primer trimestre de l’any. És un període clau perquè aquest febrer s’han de reprendre les comissions bilaterals Estat – Generalitat. Els opositors, lluny d’esperar, estan fent tot el possible per entorpir aquest projecte. Un exemple és l’adquisició de la Casa Gomis per part del ministeri de Cultura, liderat per Sumar. Ara bé, des de foment en fan una lectura positiva. Si treballen els opositors, diuen, serà perquè l’actual govern socialista a Catalunya és favorable a la modernització d’una infraestructura que, al seu parer, ha tocat sostre.
