En una entrevista a la Brúixola, la vicepresidenta de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Núria Murlà, ha valorat positivament l'entrada en vigor d'aquesta llei que deixa enrere les normatives autonòmiques que cobrien les necessitats de cada territori i estableix "un marc comú" en el conjunt de l'estat. Murlà reconeix que és una "llei de mínims" però "una llei de primera com qualsevol altra" que s'ha de complir i que incorpora un règim sancionador per als que no ho facin.
Algunes mancances
Murlà ha explicat que la llei ha de servir per protegir millor els animals i "crear consciència" en l'àmbit familiar quan es decideix incorporar una mascota. És per això que està prohibida la reproducció entre propietaris fora del circuit comercial, és obligatori censar-los i també esterilitzar-los. Tot i així, ha reconegut algunes mancances com el fet que els gossos de caça hagin quedat al marge de la llei. Per a Murlà, "és un disbarat" i la comissió que treballa els drets dels animals "està disconforme" amb la decisió però també apunta que "és millor protegir al 70% dels animals de companyia" que no fer res. En aquest sentit, també ha mostrat certa "por" perquè encara no s'ha desplegat el reglament de la llei. És per això que no s'especifica com ha de ser l'assegurança de l'animal i la responsabilitat civil en cas que la mascota provoqui algun dany.
El paper dels ajuntaments
En relació al reglament, la vicepresidenta de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona també ha apuntat que una part important a l'hora de fer complir la llei recaurà en els ajuntaments, que és "l'administració més propera i la que potser és la més mancada de recursos". En aquest sentit, Núria Murlà ha advertit que caldrà veure com cada ajuntament, amb les seves problemàtiques i recursos, pot afrontar aquest nou escenari.