En una entrevista a la Brúixola, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, ha assegurat que una de les reflexions que ha fet aquest grup d'experts és que el codi tècnic dels edificis "pot admetre potser alguna millora". També ha assegurat que la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) és una solució molt bona però que pot ser més profunda: "Potser el que hem de fer és millorar com es fan les ITEs de cara a tenir un millor control de l'edifici i que aquest control tingués una certat periodicitat. Un tercer element que s'ha plantejat és que darrere cada edifici hi hagués un arquitecte per afrontar situacions com la de València o la de Badalona.
Abans de que acabi el tercer trimestre, aquest grup, impulsat pel departament de Territori, ha de tenir enllestit el cens amb els edificis construïts entre el 1996 i el 2006 i que tenen façanes ventilades similars a la que es va cremar a València. Tot i així, el degà del COAC també ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat i ha deixat clar que la façana ventilada s'ha fet servir amb molts materials: "No tothom que tingui una façana ventilada, vol dir que aquesta façana sigui inflamable. Hi ha moltes façanes que funcionen molt bé des del punt de vista d'eficiència energètica i no tenen materials inflamables o ho són molt poc". A més, també ha recordat que és una façana més habitual en oficines i equipaments i no tant en edificis residencials.
En tot cas, un cop es faci aquest anàlisi, caldrà estudiar cas per cas i invertir, si és necessari, uns recursos per fer, per exemple, "uns tallafocs" a les façanes. Una despesa que també caldrà afrontar, ha dit Guillem Costa, entre propietari i l'administració.
Prudència amb el cas de València
Sobre les informacions que han apuntat a que el poliuretà estaria darrera de l'incendi brutal que es va desencadenar a l'edifici de València, Guillem Costa s'ha mostrat prudent: "Estem a l'espera del peritatge; no estic segur que el poliuretà formés part d'aquesta façana fins que no es facin els informes definitius. En aquest sentit, també ha apuntat que una cosa són els materials i una altra les solucions constructives. Es poden utilitzar materials que siguin combustibles però fer una solució que no ho sigui.
