L'informe que el Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres sobre la gestió de les residències de gent gran durant la covid ha despertat la indignació de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1. Des d’aquesta plataforma denuncien que, en el document, hi ha “omissions molt importants” i que algunes de les conclusions, diuen, “són mentida”.
La principal conclusió que ells consideren falsa és que les derivacions dels residents als hospitals es van fer seguint criteris mèdics. Argumenten que, durant els mesos de març i abril del 2020, més del 70% dels usuaris van morir a les mateixes residències, sense haver estat traslladats a centres sanitaris. En circumstàncies normals, apunten, aquesta xifra no supera el 20%. També recorden que un alt càrrec del Departament de Salut va confirmar que només un terç de les residències podia oferir atenció sanitària, i només en casos lleus.
"Per tant, si no van poder anar a l'hospital i si el mateix Departament de Salut reconeix que no era possible atendre'ls a dins de la residència, la realitat és que van morir sols, abandonats, sense atenció sanitària i la immensa majoria sense ni tan sols rebre cures pal·liatives", ha lamentat la presidenta de la coordinadora de familiars, María José Carcelén, en declaracions a Onda Cero.
Diferències entre residències grans i petites
Carcelén ha titllat de “gravíssim” el fet que, a parer seu, l’informe del Parlament ometi aquesta i altres informacions, com ara que "les residències molt grans, amb habitacions compartides, van tenir més del doble d'afectació que les residències més petites i amb habitacions individuals". "Això té molta trascendència perquè després es pugui reflectir en les propostes de futur, i no se'n parla", subratlla. És precisament per això que la coordinadora de familiars proposa que, a partir d’ara, les residències no puguin tenir més de seixanta palces i que les habitacions sempre siguin individuals.
Per la seva banda, des de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, l’ACRA, estan d’acord amb el gruix de les conclusions aprovades pel Parlament. Consideren que l’informe és una “oportunitat” per afrontar els reptes del sector. En aquest sentit, parlen de manca de professionals, infrafinançament crònic i una deficiència en la coordinació social i sanitària.