Gir de volant del Departament d’Educació pel que fa als canvis al batxillerat. La conselleria va avisar ahir als centres que haurien d’aplicar modificacions significatives a partir del curs vinent. Entre elles, la relegació de les literatures catalana i castellana a optatives de primer, o la fusió de física i química i de biologia i geologia. Avui, però, la consellera del ram, Esther Niubó, ha fet marxa enrere.
Els canvis curriculars promoguts pel Departament venen donats per l’obligació d’ajustar-se a la LOMLOE, és a dir, a la llei estatal d’educació. Pel que fa a les novetats que afecten les literatures, cal tenir en compte que, actualment, literatura catalana i literatura castellana són assignatures de modalitat del segon curs del batxillerat d’humanitats i ciències socials. Amb el canvi anunciat ahir per la conselleria, passarien a ser assignatures optatives de primer.
Això vol dir, d'una banda, que no entraran a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) i, de l'altra, que un alumne podria acabar el batxillerat humanístic sense haver cursat literatura. Una paradoxa que ha generat indignació i que ha obligat la consellera a rectificar: "Garantirem la literatura catalana i la castellana com a matèries de modalitat a segon de batxillerat. Estem en converses amb el Ministeri d'Educació i veiem molt bona receptivitat a entendre i respectar la singularitat cultural i lingüística de Catalunya".
Niubó també s’ha compromès a mantenir el mateix nombre d’hores de les matèries científiques que es veuran obligades a fusionar-se. Malgrat la rectificació, els partits de l’oposició han qüestionat els últims moviments del Departament d’Educació, i ERC i els comuns han sol·licitat una compareixença de la consellera Niubó per demanar-li explicacions.
La resposta a una allau de crítiques
Aquesta reculada arriba després d’una onada de crítiques provinents, sobretot, del món educatiu i cultural. Tot i que els canvis en les literatures són els que han centrat més titulars, alguns professors alerten que les ciències també en surten especialment perjudicades.
Ho sap prou bé David Rabadà, que és professor de ciències geològiques i membre del sindicat Professors de Secundària. En declaracions a Onda Cero, Rabadà ha lamentat que la LOMLOE, segons ell, prioritzi les matèries optatives per davant dels coneixements generals. Això, diu, té com a conseqüència la reducció d’hores de cada assignatura: "Com que volen ampliar les optatives, han de reduir les generals i això fa que fusionin matèries. Jo tenia tres hores de geologia i tres de biologia, ara en tindré tres de 'geobiologia' i hi haurà més marge per crear optatives". El mateix passarà amb física i química, fins ara assignatures independents que es veuran agrupades i que, si no es fa res per evitar-ho, compartiran hores.
En el cas de la literatura, els professors d’aquesta matèria hi veuen un menysteniment de les lletres. "Ens alegrem molt de la rectificació de Niubó. Apartar les literatures espanyola i catalana era un nou menyspreu a les humanitats i hauria manllevat als alumnes la possibilitat de conèixer el nostre patrimoni cultural", ha dit Sonia Sierra, professora de literatura castellana i membre de Docents Lliures en declaracions a aquesta casa.
Els editors, "sorpresos i indignats"
En la mateixa línia, el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, ha lamentat que les administracions diguin que aposten per la literatura però que després “marginin” aquesta assignatura. Assegura que l’anunci els ha "sorprès i indignat”: "Si estem defensant que la lectura fa que millorem les proves PISA, els dèficits d'expressió i de comprensió, fer que aquestes assignatures passin de ser obligatòries a ser optatives és un despropòsit". També altres entitats, com ara l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, han posat el crit al cel.
Caldrà veure com s’acaben materialitzant els canvis curriculars de cara al curs vinent. Uns canvis, per cert, que també restarien pes al Treball de Recerca, que passaria de valdre un 10% de la nota de batxillerat a comptar com una assignatura més.
