Èxit o fracàs. Aquestes són les dues cares de la moneda que llença a l’aire una persona quan decideix convertir-se en autònom. I això comporta un cost emocional molt car que moltes vegades han de pagar sols i amb una angoixa constant.
Un estudi de la CTAC, la divisió d’autònoms de la UGT, ha radiografiat el cost emocional de treballar per compte propi. "Hem de treballar, posicinar-nos al mercat constantment per aconseguir feina, reciclar-nos, formar-nos, ocuparn-nos de la nostra salut mental i física, pagar les factures, tenir relació amb el banc, gestionar el patrimoni i cobrar". Aquesta és la realitat que van decidir viure lliurement dia rere dia els 564.000 autònoms que treballen a Catalunya. Es tracta d'un tipus de feina que consideren híbrid, que es troba entre l'empresari i el treballador, però que no està cobert per un marc legal ferm. Totes les lleis s'aproven per causes conjunturals, com les ajudes durant la Covid, o es deixen obertes a la interpretació de cada empresari.
La pressió fiscal els escanya econòmicament, provocant problemes de salut mental i, fins i tot, físics. Però si no treballen, no cobren. Per això, un 25% dels enquestats treballen habitualment més de 50 hores setmanals autoexplotant-se. També els que ho fan com a subcontractats. I la bretxa amb la resta de treballadors es pot ampliar encara més si s’aprova la reducció de jornada laboral a 37 hores i mitja, generant "treballadors de primera i de segona". En aquest sentit, "esperem que la mesura redueixi indirectament les seves hores de treball", apunta García.
Alhora els preocupa que la reducció de la jornada l’acabin assumint els autònoms. Per això, reclamen que la mesura arribi acompanyada d’inspeccions. Sinó, es veuran obligats a judicialitzar el mercat laboral.
Parlem d'un col·lectiu que genera entre un 8 i un 10% del PIB català. És una xifra suficientment elevada com perquè una aturada dels autònoms acabi repercutint en l'economia catalana. Ara bé, des del CTAC asseguren que els autònoms no tenen una cultura sindicalista i el seu sou depén de la seva productivitat. Avui en dia, el CTAC té associats 19.000 autònoms. És una dada poc representativa. Poc a poc van teixint una xarfa alhora que "cuinem a foc lent" una hipotètica atura del sector per reclamar millores estructurals del marc legal.
