GENERACIÓ SANDVITX

Els efectes socials i econòmics de les cures familiars

Les dones de la generació Sandvitx, aquella que alhora té cura dels pares i dels fills més enllà de la feina, son les més afectades tant a nivell laboral com econòmic.

Ricard Jiménez

Barcelona |

Els efectes socials i econòmics de les cures familiars
Els efectes socials i econòmics de les cures familiars | ACN

A Catalunya hi ha almenys 151.000 persones que es dediquen a la cura informal de persones de 65 anys o més. Parlem d’un sector molt precaritzat i que invisibilitza una realitat social: Les cures tenen un rostre majoritàriament femení.

I sí, segons l’estudi impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona, les dones de la generació SANDVITX, aquella que alhora té cura dels pares i dels fills més enllà de la feina, son les més afectades tant a nivell laboral com econòmic. Tot plegat, davant la necessitat de professionalitzar un sector imprescindible per afrontar el repte majúscul de l’envelliment de la societat.

a Catalunya s’identifiquen 151.000 persones que es dediquen a la cura informal de persones grans. Un 2% de la població. Dins d’aquest conjunt ens trobem amb la generació SANDVITX, que son les filles i els fills de més de 45 anys que tenen cura dels pares. Parlem aproximadament d’unes 60.000 persones, de les quals el 66% son dones.

I aquest biaix de gènere s’explica amb més dades. Les dones dediquen a les cures familiars 6 hores més a la setmana que els homes. Un fet que provoca afectacions tant econòmiques com de salut. Per un costat, 3 de cada 10 dones han hagut de deixar de treballar i a la meitat li han sorgit problemes econòmics. D’altra banda, en els 4 indicadors vinculats a la Salut Mental les dones presenten més afectacions. I, tot i que sigui en menor mesura, els homes també pateixen les conseqüències d’aquesta realitat social.

I és més, la traducció monetària de les hores de cures informals, aplicant el salari del conveni del sector, representa una xifra de 5mil 800 milions d’euros, l’equivalent al 2% del PIB català. A tot això, cal tenir en compte que de cara el 2050, la població més gran de 65 anys representarà el 30% de la població, 10 punts més que en l’actualitat.

Per tot plegat, des de la Cambra denuncien l’infrafinançament públic que pateix un sector que serà clau per suportar l’evolució de la corba demogràfica i que ja afecta la conciliació de desenes de milers de persones a Catalunya.