Després d’un dilluns de bloquejos, les presons catalanes han tornat aquest dimarts a la normalitat. Els funcionaris de presons han aprofitat el dia de treva per explicar-se i per tornar a demanar dimissions. Volen que pleguin la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. "Ens diuen que tenen la mà estesa, però no volem mans tacades de sang", han dit. Com que tant l'una com l'altre ja s’han negat reiteradament a fer-ho, els funcionaris han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els destitueixi.
També demanen la destitució dels directors de Quatre Camins i Mas d’Enric, que, asseguren, han perdut la confiança de les seves plantilles. Són les exigències dels treballadors dels centres penitenciaris per seure a negociar amb el Govern. Aquest col·lectiu, el dels funcionaris de presons, ha escollit quatre portaveus, desvinculats dels sindicats, per comparèixer avui davant dels mitjans. Han parlat la Raquel, en Gabi, la Francina i la Sandra, treballadors de Quatre Camins, Ponent, Mas d’Enric i Lledoners, respectivament. Tots quatre han alertat de la manca de personal i de recursos que pateixen les presons. També de l’aplicació cada cop més laxa, segons ells, de la normativa.
"Ens regim per una llei orgànica i un reglament penitenciari, on està estipulat com hem de treballar i quines són les eines que tenim: els mitjans coercitius de què disposem, el sistema de sancions... Això no s'està aplicant, perquè en els últims anys les polítiques penitenciàries han evolucionat d'una manera surrealista, i han començat a sortir circulars i protocols que invaliden aquest reglament penitenciari", ha dit la Raquel.
Alerten que això es tradueix en més inseguretat per als treballadors, però també per als interns. De fet, diuen que hi ha presos que tenen por de baixar al pati i trobar-se amb altres reclusos. Un exemple que han posat és que es troben entrebancs per fer escorcolls, de manera que cada cop hi ha més drogues, mòbils o armes improvisades als centres, amb el risc que això comporta. I, de la mateixa manera –diuen– cada vegada tenen menys marge per aplicar sancions.
"Fa deu anys, un intern t'insultava al mòdul, davant dels altres presos, i aquest intern sortia del mòdul. Actualment, tens una agressió verbal al mòdul i, quan vols fer fora l'intern, et pregunten si t'ha pegat i, si dius que no, et diuen «bé, si és només verbalment, te'l quedes aquí»", denuncia la Francina.
Aquesta funcionària ha afegit que les agressions verbals sense resposta desautoritzen els funcionaris davant els interns i donen peu a més agressions, també físiques. Per això, reclamen des de fa molts anys ser considerats agents de l’autoritat. Això obligaria l’administració a fer un recompte oficial d’aquestes agressions, a indemnitzar-ne les víctimes i acompanyar-les legalment.
El detonant de les protestes
Els funcionaris creuen que el context actual a les presons, que ells titllen de “bonisme”, va facilitar que es cometés l’assassinat de la Núria, la cuinera de Mas d’Enric, la setmana passada. Aquest crim ha estat el desencadenant de les protestes dels últims dies, que sembla que demà es reprendran.
De moment hi ha convocada una manifestació demà al matí a la plaça Sant Jaume de Barcelona, però també podrien tornar les mobilitzacions davant les presons. En aquest sentit, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, s’ha mostrat preocupada per la situació.
"No podem parlar encara de normalitat a les presons catalanes, perquè no només encara no hem pogut interlocutar amb els organitzadors d'aquestes protestes, sinó que hi ha la previsió de noves convocatòries per a demà, que novament poden tensionar i condicionar la seguretat dels centres", ha declarat Plaja.
