Unes xifres que amaguen llums i ombres. La part positiva és que la inversió i el consum de les llars agafen el relleu de sectors més volàtils com el turisme o les exportacions. La part negativa és que les inversions no estan millorant la productivitat d’un sector com l’industrial que, recordem, suposa un 20% del PIB català.
L'evolució
L’informe de la Cambra sobre l’estat de l’economia catalana durant el quart trimestre de l’any mostra com els treballadors ja presenten de mitjana sous superiors als previs a la pandèmia tenint en compte l’evolució dels preus. És a dir, mostren un augment general del poder adquisitiu que hauria d’impulsar el consum de les llars.
D’altra banda, la caiguda dels costos laborals, la baixada dels tipus d’interès i l’arribada dels fons europeus mostra una millora de la inversió a Catalunya. Tot plegat, davant un alentiment generalitzat de les exportacions i el turisme, que van permetre al mercat de treball i l’economia catalana mostrar-se resilient davant els efectes de la Covid i la guerra d’Ucraïna.
Quin camí s'ha de seguir?
És un anàlisi positiu que també presenta ombres. Sobretot, perquè el creixement de la indústria manufacturera, aquella que transforma matèries primeres en béns i productes, no respon a motius productius ni millores de l’ocupació.
Principalment, perquè bona part dels beneficis que han generat al llarg dels darrers anys s’han destinat a reduir el deute provocat per la crisi financera. També perquè la resta dels guanys en competitivitat no s’han traduït en inversions tecnològiques ni del capital humà.
De fet, els guanys en competitivitat de la indústria respecte d’altres economies s’ha produït per la destrucció d’empreses i treballadors. Per això, entre d’altres motius, la inversió per ocupat a Catalunya és un 23% inferior a la mitjana europea. I alerten des de la Cambra dels perills que suposa no comptar amb un marc legal, econòmic i social adequat per absorbir les inversions.
És fonamental, doncs, reduir les barreres que frenen la inversió així com impulsar polítiques que promoguin l’encaix entre l’oferta i la demanda del mercat de treball.
