Fins a tres interns s'han suicidat en el darrer mes a les presons catalanes, i el darrer any hi ha hagut onze. Una situació que es produeix any rere any. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha anunciat un plà de deu mesures per intentar reduïr, si és possible a zero, els casos de suicidi. Entre d'altres mesures, el govern planteja permetre que els psiquiatres puguin vetar l'ingrés de segons quin près a una cel·la d'aïllament si sospiten que hi ha risc de suicidi. Les altres mesures son les de la creació d'una taula per avaluar el risc de suicidi, sensibilització i formació dels agents, sistema d'alerta en atenció en casos crítics, canvi de llençols i roba per un material menys resistent o cel·les sense barrots entre d'altres.
A 'La Ciutat' hem parlat amb la presidenta de l'associació 'Famílies de Presos' Gracia Amo, que ha deixat clar que "hem rebut el plà de xoc amb molt poca confiança. Hi ha coses que la majoria son les que diu la llei i ja haurien d'estar implementades a tots els centres penitenciaris. Sensibilitzar i formar els funcionaris fa anys que ens ho diuen. Diuen que s'activa el sistema d'alerta, quan una persona té activat un protocol antisuicidis es suposa que ja s'ha ampliat no?. Intensificar el seguiment al CAP cada dos mesos, quan en dos mesos se'n poden suicidar sis. Tot això és la seva obligació des de fa 40 anys. Per què no parlen de no portar els presos a aillament en comptes de que sigui un psiquiatra qui decideixi quan un pres entra en aillament, quan si un pres te un brot o enfermetat mental, una baralla o algun tipus de violencia, a les 4 del matí, qui hi ha allà per dir si aquest pres pot entrar en aillament o no? Per què no diuen de posar cameres a tot arreu, inclús a les cel·les d'aillament quan a mi em diuen constament que van 'a la cel·la on no hi ha càmeres'?. També parlen d'entorns més amables, què vol dir entorns més amables?".
Les mesures desitjades
Gracia Amo reivindica les mesures que creu que sí que serien últils i posa un exemple que va viure en primera persona: "No a les condicions, no a l'aillament, sí al canal directe i real entre el departament i les families o els professionals que estan involucrats. Un cas que m'ha passat, un pres que normalment s'autolesiona greument, em truca i m'explica una situacio, una sortida que no la pot fer perque sempre hi ha un inconvenient perque els presos puguin gaudir d'aquests drets que tenen, i jo noto que aquest pres, que te una esquizofrenia, es fara mal, s'autolesionara, aleshores tinc un telefon on puc parlar amb les treballadores socials dels centres, els comunico que aquesta persona es pot fer mal, si pot anar-hi algú. El dijous quan vaig anar a veure'l tenia el coll tallat d'orella a orella, no hi havia anat ningú, què m'estan explicant?".
Les mesures reals
La realitat és que, segons Amo, la majoria d'aquestes mesures ja haurien d'aplicar-se sense cap pla de xoc. Sobre la figura de l'intern de suport que proposa el govern, la presidenta de l'associació 'Famílies de Presos' assegura que "de tot aixo hi ha constancia en el codi penal dels centres penitenciaris, pero no s'aplica. Sensibilitzar i formar els funcionaris? Per que no se'ls motiva a que treballin millor? Tot es pot fer sempre millor. No és només una falta de preparació sino d'interès, no interessa a ningú".
A l'hora de descriure una cel·la d'aillament, Amo explica que "és una cel·la petita, de 4 metres quadrats, amb el pres incomunicat, molt poca ventilació, com a molt finestres molt petites, i surt 1 o 2 hores a un pati que no és el general. En alguns casos sí que poden compartir espai com a molt amb algun altre pres que també estigui en aillament, sel's passa el menjar i poca cosa més. Diuen que faràn més seguiment, però per què no el fan ja quan ja estan havent casos? Quan el conseller diu que partim de zero, no patim de zero, partim de menys deu".
La realitat de l'aïllament
"El que empeny les persones a matar-se es el patiment, i evidentment ens hem d'enrecordar de l'aillament del COVID per comprovar que un aillament no aporta res de bò per ningú, menys per les que tenen trastorns mentals. Alla també és on els posen en contencions mecàniques, que per mi es molt fàcil imaginar-m'ho perquè ho he viscut d'aprop però és dur pensar que estan lligats de peus i mans i fins i tot es fan les necessitats a sobre, això és una brutalitat. Al meu fill li van fer i va acabar boig, hi ha presos que estan continguts mecànicament durant dies, què ens venen a explicar aquesta gent?", lamenta Amo.
Desinterès
"En un modul que hi ha 300 o 400 presos hi ha 4 psicòlegs, i un esta de baixa i l'altre de vacances, per què diuen que ampliaran atenció? Falten mitjans i interès. Als ambulatoris les psicòlogues estan donant una hora al mes de visita pels malalts mentals, és molt poc, com pot ser que diguin que ampliaran el seguiment si no n'hi ha a fora? Als psicòlegs no els agrada treballar a presons perquè veuen i senten coses que son dures de sentir, però estan alla perquè volen, i si no volen estar-hi sempre tenen la opció de marxar i agafar l'atur. Tambe s'ha de poder fer fora personal que no compleixi amb la seva feina. Per la mort de la Nuria es van fer nou vagues, nou concentracions i s'ha tancat la investigació, i cap dels funcionaris que va faltar al seu lloc de feina ha rebut un avís, quan si soc en un hospital o en una escola la situació és diferent. Aquests presos son persones com tothom, i a banda del dret de circular pel carrer, que no poden exercir-lo, han de veure respectats tots els seus altres drets, han de quedar intactes. No es nomena el protocol de Minesotta, que diu com s'ha de tractar al pres i les persones en cas d'una mort violenta, aqui no s'aplica aquest protocol, per que? Estem cansades de patir i no es te en compte ni la vida ni la salut dels nostres presos, hi ha mares que han enterrat els seus fills fa quatre anys i encara no han aixecat cap" reflexiona Gracia Amo.
