El 14 d’agost de 2023 el filòsof i teòleg català Francesc Torralba va compartir amb el seu fill Oriol l’últim dia de la seva vida a la muntanya. Un any després, ha recollit les experiències, sentiments, aprenentatges i reflexions filosòfiques que ha viscut en el seu últim llibre “No hi ha paraules”. El professor Torralba reconeix a 'La Brúixola' que "quan la mort irromp a la joventut, ens desconcerta i indigna, activa el despit contra el món".
El famós "has de ser fort"
Francesc Torralba explica que "he plorat molt" i assegura que durant el procés hi ha persones que l'han animat a ser fort, a no desfer-se i a ser "el pal de paller per sostenir la dona i les filles". En aquest sentit, reconeix que encara hi ha "un deix masclista" al voltant de l'home i les llàgrimes: "plorem molt sols i és un error perquè d'aquesta manera amputem emocionalment les persones i les censurem".
"El passat és petri i el futur, incert"
El professor i filòsof explica que "vivim d'esquena a la mort" i recorda que Plató diu que la filosofia és aprendre a morir perquè la vida sense la mort seria fictícia. Preguntat per si la mort del seu fill l'ha fet veure la fe des d'una altra prisma, Torralba reflexiona que un fet així "ho transforma tot, però això no vol dir que reneguis. Jo he après que madurar és aprendre a viure amb preguntes que no tenen resposta racional i m'ha portat a buscar Déu en el misteri".
"El problema és que no vivim mai com si fos l'últim dia"
El professor insisteix a la idea que no podem malbaratar el temps perquè "quan la mort irromp, és un moment de lucidesa, un llamp que il·lumina de cop el bosc". Torralba ha fet a 'La Brúixola' el mateix exercici que ell proposa als seus alumnes a les aules: descriure com viuria l'últim dia de la seva vida. "Aniria a la natura dues o tres hores per córrer o anar amb bicicleta, aniria a ensenyar, escriuria el meu testament vital, estaria amb la meva dona i les meves filles, els diria tot el que m'han aportat i em reconciliaria amb Déu".
