L'exposició mostra el treball que ha fet el reporter des de 1995 a països com Angola, Nicaragua, Moçambic o Azerbaidjan. Aquest projecte va arribar quan Sánchez estava "frustrat" perquè sentia que la seva feina no servia per a res. Amb aquesta feina, va tenir l'oportunitat d'explicar històries personalitzades amb "nom i cognom".És important tenir en compte que aquestes mines antipersones no són retirades quan s'acaba un conflicte. Això fa que es multipliquin les víctimes quan la guerra ja ha acabat. Sánchez remarca que aquesta realitat també afectarà Ucraïna i que "les víctimes tenen dret a ser feliços".
Amb Sánchez, hem repassat la seva carrera i la cobertura dels principals conflictes que s'han produït al món. En aquest sentit, ha reconegut que ell és molt "pessimista sobre la condició humana". Aquest fotoperiodista ha reconegut que la realitat de la guerra és cruel, "molt poques vegades l'ésser humà prefereix morir a matar".
També ha donat per fet que el seu treball seguirà tenint continuïtat en el futur i ja pensa en la propera edició de "Vides minades" i de totes les persones que ell ha anat acompanyant al llarg de la seva vida.
Al final de l'entrevista, Sánchez fa una anàlisi de la situació actual de la premsa, de la qual, diu, es troba en un estat "deficient".
