En una entrevista al Notícies Migdia d’Onda Cero Catalunya, l’alcalde de Guissona ha assegurat que la guerra ha fet palès que el municipi, tot i tenir 43 nacionalitats diferents, està cohesionat socialment i que no es generen “problemes de convivència d’alt nivell”. També ha reconegut, però, que també ajuda una taxa d’atur d’entre el 4,8 i el 5%, gràcies a l’empresa Bon Àrea.
Una xarxa d’ajut formada per voluntaris
A Guissona viuen més de 1.000 ucraïnesos i això ha estat un efecte “crida” per als desplaçats de la guerra. Des de l’inici del conflicte, aquesta comunitat es va posar en contacte amb els seus familiars a Ucraïna i va crear una xarxa d’ajut per començar a acollir-los. Després d’atendre les necessitats bàsiques, es procedeix a “enfortir-los com a ciutadans” amb l’empadronament, que els dóna accés a la targeta sanitària bàsica i permet l’escolarització dels infants.
Diferents allotjaments
Hi ha tres tipus d’allotjaments per als ucraïnesos que arriben a Guissona fugint de la guerra: cases de familiars; famílies romaneses i d’altres cultures que també ofereixen pisos buits, i espais compartits com antigues escoles o cases parroquials que s’estan utilitzant per aquells que no tenen clar si es quedaran a Guissona o marxaran a altres punts d’Espanya. A més de facilitar-los un habitatge, també se’ls proporciona roba i targetes moneders.
Col·laboració amb la Generalitat i el govern espanyol
L’alcalde de Guissona ha destacat “la solidaritat” de totes les administracions. Tot i això, Vars ha reconegut que encara s’està treballant amb la subdelegació del govern espanyol com “agilitzar” la burocràcia i també ha admès que “ha costat definir una mica els protocols” amb la Generalitat en matèria de migració i d’educació. Vars ha assegurat que el cost de l’acollida s’està pagant amb les arques municipals i amb un compte corrent de 17 mil euros, amb aportacions de la ciutadania.
