Ja fa uns anys que els experts en medi ambient alerten de l'estat de la mar, i ni molt menys anem cap a millor. El canvi climàtic, la sobrepesca o la contaminació per plàstics estan a l'ordre del dia i, per aquest motiu, l’Institut de Ciències del Mar alerta que cal afrontar de manera immediata eaquests grans reptes als quals s’enfronta l’oceà. Ho fa a través d'un informe sobre l’estat de l’oceà que posa de relleu que l’augment sostingut de la temperatura, la contaminació o la sobrepesca estan posant en perill la biodiversitat marina. Davant d’aquest escenari, l’Institut reclama accions immediates i sostingudes que posin el focus en la ciència i la investigació.
Massa problemes junts
Avui a 'La Ciutat' n'hem parlat amb la Marta Coll, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar, que destacava que "el problema més greu és que hi ha diversos problemes, no podem dir-ne un, es un conjunt d'impactes que poc a poc van minvant les capacitats de l'oceà per recuperar-se, per aixo fem aquest informe divulgatiu per explicar que es el que està passant". De fet, segons apunta, el Mediterrani, el nostre mar, "és un dels que s'esta escalfant més ràpidament comparat amb altres zones, i això té molts efectes en els organismes, que es desplacen per buscar llocs mes frescos fins a d'altres organismes que no es poden desplaçar i es moren. La pesca, ja sigui el que pesquem aquí com el que importem, obviament, si el mar canvia, aquesta activitat també es veu afectada. A les espècies que els agrada l'aigua freda han baixat, i les de calenta estan augmentant".
Escalfament de l'aigua
L'aigua del mar s'està escalfant entre 0.3 i 0.8 graus centígrads cada dècada, i el que pot semblar un canvi mínim des de fora, els experts recorden el seu impacte negatiu: "És el que els organismes internacionjals i els grans acords com el de Paris estan intentant posar-se d'acord perque l'escalfament no superi d'un determinat nivell que posaria en problemes molts organismes. És possible posar-se d'acord i seria ideal no augmentar aquest grau grau i mig". Coll reconeix que "es va avançant", però potser "no tant rapid com s'hauria d'avançar, perquè l'escalfament continua i els gasos d'efecte hivernacle també augmenten de manera imparable. El que fem els propers 10 anys tindrà repercussió en els propers 30 o 50 anys, encara hi som a temps a no posar en gran perill les generacions futures, però ho hem de fer ara". Aquest escalfament de l'aigua provoca, entre d'altres impactes, l'acidificació de l'aigua de mar: "L'acidificació és part del canvi climatic. Els oceans tenen una capaitat taponadora i absorbeixen el CO2 que nosaltres emetem a l'atmosfera, pero absorbint-lo fa baixar el PH, el que acidifica l'aigua, el que te un impacte en les especies que tenen un esquelet càlcic, com els crustacis, els bibalbs, musclos o els coralls. Tot aixo fa que aquests organismes no puguin tenir el seu esquelet", explica Coll.
El factor humà hi té molt a dir
Un altre dels grans problemes als que ens enfrontem és la presència de plàstics al mar: "Els plàstics son un problema i, al contrari al que seria el canvi climatic, sí que és un problema més concentrat. L'origen del plastic és a terra i si no arriba a les aigues no arribaria als organismes. Estan menys estudiats, encara no sabem si un peix menja plàstic realment l'afecta negativament a curt o mitjà termini. La biodiversitat el que és és molt agraida, si tu redueixes els impactes veus amb un cert decalatge però veus aquesta capaitat de recuperació, si fas accions per reduir aquest impacte la biodiversitat respòn, i veiem en llocs on s'ha reduit la mortalitat per pesca o inclús quan es netegen zones de plàstics sí que es veu aquesta recuperació", avisa Coll.
Sobre la sobrepesca, la investigadora de l'Institut de Ciències del Mar recorda que les zones amb estricció de pesca funcionen però lamenta que al Mediterrani la seva presència és gairebé testimonial: "El que es sap és que les zones protegides funcionen, i és important que hi hagi aquestes zones, aquest refugis on les espècies poden estar tranquil·les. Al Mediterrani aquestes zones son molt reduïdes, i aquí és on s'ha de treballar per augmentar-les"
Sobre l'impacte del turisme en el medi marí, Coll recorda que "tot el que sigui activitat humana té impacte. Hi ha un consum elevat d'aigua, producció de brossa elevada, sobre freqüentació d'àrees naturals... tot això genera impacte i es tracta de buscar un equilibri, és a dir permetre aquesta activitat pero mirant que aquestes àrees naturals estiguin protegides". En aquest sentit afegeix que les ciutats costaneres "poden tenir dos tipus d'impacte, un clàssic i més negatiu perquè si s'ajunta molta gent i s'intensifiquen tots els processos és més negatiu, però també hi ha part positiva perquè per exemple Barcelona d'alguna forma agrega iniciatives positives de l'estudi de l'oceà, permet involucrar la ciutadania en la conservació del medi marí".
