El Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona és el CIE de tot l’Estat que més interns va tenir el 2023. Dels més de 2.000 migrants internats que hi va haver a Espanya, un total de 589 van estar al centre de la Zona Franca. A més, l’equipament de la capital catalana va ser pràcticament l’únic que va tenir dones tancades.
De les 64 dones migrants privades de llibertat en els CIE espanyols, 62 van estar al de la Zona Franca. Són les dades que es desprenen de l’informe anual sobre CIE del Servei Jesuïta a Migrants, elaborat amb la Fundació Migra Studium i la Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’informe, que porta per títol Internament mutejat, parteix de la base que aquests centres no haurien d’existir.
La llei contempla l'ingrés als CIE com a l'última mesura cautelar a aplicar; tot i això, i encara que aquests centres tenen cada cop menys ús, continuen funcionant. Un dels autors de l'informe és José Javier Ordóñez, professor de Dret Internacional Privat de la UPF i advocat de Migra Studium. En una entrevista a La Brúixola d'Onda Cero Catalunya, Ordóñez ha dit que "l'existència dels CIE no està justificada". "Són centres que estan previstos a la llei, però la seva funció no es compleix del tot, perquè no tothom que hi és tancat és finalment expulsat". En el cas del de Barcelona, el 57% dels internats durant l'any passat van quedar en llibertat. "De què va servir, doncs, el seu internament?", es pregunta Ordóñez.
D'altra banda, l'estudi denuncia que en els CIE "es vulneren els drets fonamentals dels interns". "Les condicions de vida durant l'internament són deshumanitzadores, no compleixen amb els mínims d'una privació de llibertat dels estàndars internacionals", assenyala Ordóñez.
