A Catalunya, gairebé una de cada quatre famílies amb fills té dificultats per arribar a final de mes, i pràcticament un de cada tres infants està en risc de pobresa i exclusió social. Per entendre l’abast de la situació, cal pensar que 75.000 nens i nenes catalans no poden menjar proteïna dos cops a la setmana, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ho sap prou bé l’Ana María Ciufulica, una mare de tres fills que viu a l’Hospitalet de Llobregat i que reconeix que és difícil alimentar-los. "Hi ha vegades que els nens et demanen qualsevol cosa i els has de dir que no, que no te'n queda. A vegades em fa por que obrin la nevera, perquè potser volen agafar alguna cosa i no els la puc donar. Em sento una mica culpable perquè no els ho puc donar tot", admet.
En aquest context, el menjador escolar es converteix en una peça clau per garantir que aquests menors facin, almenys, un àpat saludable i complet al dia. Malauradament, però, el preu d’aquest servei suposa una barrera per a moltes famílies, i les beques es queden molt curtes: arriben a poc més del 15% de l’alumnat. És el que denuncia l’ONG Educo, que assegura que el preu del menjador escolar a Catalunya és el més alt de tot l’Estat. Segons l’entitat, per a les famílies en situació de pobresa severa, el cost d’aquest servei a casa nostra pot suposar el 19,5% dels seus ingressos durant els mesos que dura el curs.
Des d’Educo celebren que, en els últims anys, la Generalitat hagi millorat les beques menjador, ampliant el nombre d’ajudes que cobreixen el 100% del cost. Tot i això, recorden que encara n’hi ha moltes que són ajudes parcials i, per tant, insuficients. "A Catalunya, es donen un 60% de beques menjador de l'import del 100% de la beca, i un 40% rep l'import del 70% de la beca. Així i tot, aquest 30% que les famílies han de posar suposa 400 euros a l'any", explica Guiomar Todó, directora general adjunta de l’ONG.
Un servei pràcticament inexistent als instituts
És per això que Educo ofereix ajudes per cobrir alguns dels forats que deixa l’administració pública (una de les beneficiades és la família de l’Ana María). Però el problema té un abast massa ampli i es complica encara més a partir de l’educació secundària, ja que menys del 14% dels instituts catalans compten amb menjador escolar.
La major part dels alumnes d'ESO, doncs, estan obligats a anar a dinar a casa. "Això vol dir que menjaran sols, que menjaran segurament pitjor i que, a més, deixaran de gaudir moltes més coses a banda del plat a taula, perquè a Educo reivindiquem que el menjador escolar, l'espai del migdia, és molt més que un plat a taula: és també dret a l'educació",
Per tot plegat, aquesta ONG té clar quin ha de ser l’horitzó: aconseguir que el menjador escolar sigui universal i gratuït.
