Avenç importantissim pel càncer de mama. El grup de Factors del Creixement del Vall d'Hebrón Institut d'Oncologia i l'Hospital del Mar Research Institute han desenvolupat una nova teràpia amb cèl·lules CAR-T, que son capaces d'activar una resposta antitumoral potent contra cèl·lules que expressen una proteïna present en un terç dels tumors ER2+, un tipus de càncer de mama especialment agressiu. La teràpia CAR-T s'anomena aixi per les seves sigles (Chimeric Antygen Receptor T-Cell), receptor d'antigen quimeric de cel·lules segons la traducció a l'anglès. El projecte ha estat coordinat pel doctor Joaquín Arribas, cap del grup de factors de creixement del Vall d'Hebrón Institut d'Oncologia, i a 'La Ciutat' hem pogut parlar amb ell.
[[H3:Descobrint les cèl·lules CAR-T]]
"És un tipus de teràpia antitumoral que consisteix en obtenir les cèl·lules del sistema immunològic del pacient, els globuls blancs, i modificar-los al laboratori perquè reconeguin exclusivament cèl·lules tumorals, no sanes. Una vegada s'han modificat es reintrodueixen a la pacient, i l'aspiració és utilitzar aquest sistema immunològic modificat perquè pugui actuar cèl·lules tumorals a qualsevol part del cos. Sabem l'efectivitat del sistema immunològic per defensar-nos d'afectacions més lleus com refredats o grip, i l'aspiració és fer el mateix amb les cèl·lules tumorals", explica el doctor Arribas.
El doctor confirma el paper clau que fan els globuls blancs: "Una de les funcions fonalmentals de part dels globuls blancs és matar celules que son tumorals o estan danyades. Els glòbuls no son sempre tant efectius com es voldria, el que dona pas a la formació de tumors. El que fem amb aquestes celules és modificarles perquè reconeguin totes aquestes celules tumorals. És un anclatge que utilitzem perque els globuls blancs només matin aquestes cèl·lules, els eduquem al laboratori".
Domans la bèstia
El coordinador d'aquest avenç confirma que "aquest tumor és molt agressiu perquè expressa nivells molt alts del gen HER-2, especialment cancerígen. Les cèl·lules normals tenen uns nivells de HER-2 normals, pero les tumorals tenen uns nivells molt superiors, el que fa que es comportin malament i generin tumors especialment agressius. Les altres tipologies de càncer, els que no son de mama, tenen un 4% de nivells elevats de HER-2. Pensem en el càncer de mama perquè té uns nivells superiors d'aquest gen, entre 15 i 20%, i aquesta característica és la que fa que siguin tant agressius i tendeixin a fer metàstasi".
L'impacte de la HER-2
El doctor Arribas explicava com impacta la cèl·lula HER-2 al cos: "Normalment aquesta proteïna el que fa és que les cèl·lules es divideixin quan s'han de dividir i que es parin quan hagin de parar. Cada cicle menstrual, a la mama hi ha una preparació per si hi ha un embaràs, i quan no hi ha embaràs aquest procés s'avorta i es torna a l'estat normal. Què passa quan aquest HER-2 esta en nivells elevats? Que es trenca l'harmonia i les cèl·lules estan dividint-se permanentment, el que acaba provocant tumors". Aquesta teràpia amb cèl·lules CAR-T pot actuar en tots els tipus de càncers, tal i com confirma el doctor, que reconeix que "no té tant impacte com a la resta de càncers perquè, com deiem, en el cas del càncer de mama la presència del HER-2 és d'un 15-20% i en els altres tipus de càncer un 4%, per tant limpacte no és tant notable en els altres tipus de càncer".
Sobre l'efectivitat d'aquest tractament, el doctor Joaquín Arribas reconeix que és "relativament frequent que siguin efectius durant un periode de temps, i passat aquest periode les cèl·lules tumorals aprenen a creixer altre cop tot i el tractament. Això és freqüent, el gran avantatge del CAR-T és el fet de posar el sistema inmunològic a lluitar contra aquestes cèl·lules. El que hem vist és que hem curat tumors en ratolins que s'han recuperat totalment, i aquest ja no torna, perquè el sistema inmunològic ho identifica. El sistema inmunològic té memòria i en aquest cas el que hem descobert és que és capaç de protegir durant tota la vida".
[[H3:Futur il·lusionant]]
"Estem il·lusionats amb aquest treball perquè els resultats han estat tant positius que a la pregunta de quan arribarà a ser una realitat, quan la resposta normalment la resposta és 10-15 anys. En aquest cas podem dir que estem en disposició de fer proves l'any vinent. Hi ha algunes caracteristiques que ens il·lusionen particularment i és que ja tenim la financiació, i tota ha estat pública. Això ha fet que poguem portar la teràpia a un assaig fase-1 sense necessitat d'inversors, tot amb diners públics i amb la garantia que no hi ha interès econòmic privat. Veurem els resultats de la fase 1, preveiem que serà una teràpia segura. La historia s'explica a partir dels exits de la inversio publica i la filantropia, per això també estem orgullosos que la inversió sigui totalment pública", reconeix Arribas.
