Un líder autèntic no imposa, inspira
El concepte de lideratge sovint es confon amb la simple autoritat o direcció. Però el veritable lideratge no depèn del poder ni del càrrec, sinó de la capacitat d'inspirar i mobilitzar les persones cap a un propòsit comú, com ha explicat al programa Nits de ràdio la Carlota Riera Claret, Dra. en Psicologia, Professora de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i Coordinadora del Grup de Recerca en Innovació Docent, Simulació i Seguretat del Pacient d’UManresa i codirectora de la Càtedra de Lideratge en Valors.
“Els líders són aquelles persones que il·lusionen, que fan que els altres tinguin ganes de fer seu el seu propòsit”, afirma Riera. La diferència fonamental entre un líder i un simple directiu és que el primer guanya la confiança i l’adhesió naturalment, mentre que el segon ha de recórrer a l’autoritat formal per aconseguir resultats.
Liderar no és només dirigir: dues maneres d’exercir el poder
Riera distingeix clarament entre liderar i dirigir. Tot i que en alguns casos coincideixen en una mateixa persona, sovint són conceptes separats. “Quan la persona que dirigeix també té capacitat de lideratge, tot flueix millor. Però no sempre és així. Hi ha persones que dirigeixen perquè tenen poder, però que no tenen la capacitat d’entusiasmar ni inspirar”, explica. En aquests casos, el lideratge desapareix i el que queda és una estructura de comandament basada en ordres i jerarquia. “És molt diferent que la gent faci les coses perquè algú ho ordena, que no pas perquè estan convençuts que és el camí que cal seguir”, conclou.
El lideratge en el cinema: dues cares d’una mateixa moneda
Aquest contrast entre lideratge autèntic i lideratge egocèntric es veu clarament reflectit en el cinema, amb dos personatges interpretats per Eduard Fernández en les pel·lícules 47 i Marco. “A 47, el seu personatge és un líder que posa per davant els interessos de la comunitat, malgrat els sacrificis personals que això li pugui comportar. En canvi, a Marco, veiem just el contrari: un líder que construeix una imatge de si mateix per alimentar el seu ego i obtenir un benefici personal”, explica Riera. Aquesta dualitat mostra com el lideratge pot ser una eina per transformar la societat o, per contra, per manipular-la en benefici propi.
Ètica i lideratge: una relació inseparable
Perquè un líder sigui veritablement digne d’aquest nom, els seus valors han d’estar alineats amb les seves accions. “El lideratge no és només qüestió de resultats, sinó també de com s’aconsegueixen aquests resultats”, destaca Riera. Des de la Càtedra de Lideratge amb Valors, que ella codirigeix, es defensa que l’ètica i els principis personals són la base d’un lideratge saludable i sostenible. “La política n’és un bon exemple: quan un líder realment serveix el poble i treballa per un bé comú, genera confiança. Però quan es prioritza l’interès personal o partidista, la desafecció i la desconfiança creixen”, alerta.
El cas de la política: manquen líders inspiradors
Aquest dèficit de lideratge autèntic és especialment visible en l’àmbit polític. “Salvant algunes excepcions, manquen líders polítics que realment il·lusionin i que sàpiguen mobilitzar la societat cap a un propòsit compartit”, lamenta Riera. Posant com a exemples figures com Pepe Mujica o Julio Anguita, destaca que el lideratge més valuós no es basa en discursos buits o estratègies de poder, sinó en la coherència, la humilitat i la vocació de servei. “No importa tant el color polític com la integritat i la voluntat de treballar pel bé comú”, subratlla.
El lideratge en el dia a dia: tothom pot influir
La Dra. Riera destaca també que el lideratge no és exclusiu de les grans figures públiques, sinó que es manifesta en tots els àmbits de la vida. “Tots tenim la capacitat d’influir en el nostre entorn, sigui en una petita comunitat, en una organització o en una gran escala”, assegura. La diferència radica en l’abast d’aquesta influència i en com s’exerceix. “Hi ha persones que, sense pretendre-ho, transmeten una visió i un propòsit que motiva els altres. Altres, en canvi, utilitzen aquesta influència per a finalitats egoistes. La clau està en l’ètica i en la coherència entre el que es diu i el que es fa”, conclou.
