Les farmàcies barcelonines estan en alerta. I és que, tal i com han avisat algunes entitats representatives del sector, en cas de no signar un nou conveni provincial abans de final d'any, quan venç el vigent, el sector passaria a regir-se pel conveni estatal, el que segons aquestes entitats suposaria una pèrdua de condicions, especialment econòmiques, per tres de cada quatre treballadors del sector: Els tècnics podrien deixar de percebre fins a 1.800 euros i els auxiliars 1.600. A 'La Ciutat' hem parlat amb el president de la FEFAC (Federació de Farmàcies de Catalunya) Antoni Torres.
Realitats diferents
Torres ha fet una radiografia molt clara de la situació: "El sector té un 75-80% de treballadors representats pels sindicats majoritaris i un altre amb sindicat del sector (SATEF). La primera part està d'acord amb la proposta que l'AFASCAT li ha fet, i l'altre sindicat no està d'acord amb la proposta. Passa que el de farmacèutics, suposant que tots estiguin adscrits com a molt al 25%, que no arriben, quan s'han fet eleccions sindicals per generar la taula negociadora del conveni en els d'AFASCAT hi ha onze farmàcies on s'han fet eleccions de les 2.880 que hi ha a Barcelona, i en aquestes farmàcies 6 han tret AFASCAT, que és el sindicat que genera, per tant a la taula tenim 6 AFASCAT, 3 de SATEF i 2 d'UGT, i aquest 6 s'emporta la majoria. Malgrat no tenir la representació majoritària del sector, tenen la majoria legal a la taula de negociació, aleshores poden imposar les seves condicions sense tenir en compte les peticions dels treballadors". El president de la FEFAC assegura que AFASCAT "es nega a renovar per dos motius: El que volen és equiparar el salari del farmaceutic substitut de l'estatal amb el del provincial. La diferència es que de substituts a Espanya hi ha 4%, a Barcelona un 94%. La figura sota la que es contracta a nivell estatal és el farmacèutic adjunt, a Espanya hi ha 96% dels contractes d'aquest tipus, a Catalunya 3%. Per tant, el que pretenen es que el que cobra un 4% a l'estatal sigui el que cobra un 94% al provincial"
Un territori particular
A l'hora de parlar de les diferències entre Catalunya i la resta d'Espanya en el sector farmacèutic a nivell contractual, Torres assegura que "el nostre ordenament jurídic diu que s'ha de negociar amb el territori més proper on treballen els treballadors, amb regles adaptades al territori. A Barcelona portem 25 anys amb aquest conveni, que s'ha anat adaptant a les característiques, i el conveni estatal està molt lluny del que tenim aquí. Es diferencien en que, en el nostre cas, pel 75-80% que treballa en oficina de farmàcia té condicions econòmiques molt superiors a la resta de l'estat. En el cas dels auxiliars dels tècnics son entre 1.400-1.800 euros a l'any menys en l'estatal, i en el cas dels farmacèutics, nosaltres sempre hem pensat en que un farmacèutic que aporta més ha de cobrar més, i això s'ha fet amb millores voluntàries, que son cobraments en funció del rendiment. Al conveni estatal no hi ha farmacèutics substituts, tot son farmaceutics adjunts, ells tenen el 96% d'adjunts, i nosaltres tenim el 94% de farmaceutics substituts. Aquests substituts tenen, a banda de la categoria, aquestes millores voluntaries que poden ser uns 135 euros al mes, i això fa que el substitut de Barcelona estigui molt per sobre del substitut a la resta de l'estat. Per això també diem que perdran. Qui no perdrà? El farmacèutic que acaba d'entrar a una farmàcia i per tant no té la millora voluntaria perquè està començant i no ha demostrat al vàlua, a banda del títol. En aquest cas aquests treballadors es queden uns 340€ per sota del conveni nacional, però estem parlant d'una minoria absolutíssima"
Substitut i adjunt
Però per què aquestes diferències tant grans, tant a nivell salarial com també de titulació, a Catalunya i a Espanya? Torres explica que "el farmacèutic substitut té una mica més de responsabilitat quan el farmacèutic té una urgència llarga o un contratemps, mentre que l'adjunt no pot substituir el titular amb determinades coses més concretes. Son figures que tradicionalment, com que van amb convenis de llarga tradicio, a la resta de l'estat s'ha potenciat l'adjunt i nosaltres el substitut, en part perquè el plus del substitut és més alt aquí a Catalunya, en el cas dels adjunts sempre es molt mes baix. A Barcelona sempre hem pensat que la forma de retribuir als treballadors havia d'anar molt lligada al rendiment, per aixo hem anat contractant aixi".
