Durant el 2023, la sequera ha afectat 66 mil 500 hectàrees de boscos arreu de Catalunya. Això és el doble que l’any anterior, segons un estudi elaborat pel CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB, i el cos d’Agents Rurals. Una dada que demostra fins a quin punt la manca d’aigua afecta el nostre entorn natural.
En una entrevista a la Brúixola, la tècnica del CREAF i coordinadora de Deboscat, Mireia Banqué, ha explicat que les zones amb més arbres morts o amb estrès hídric pertanyen a la meitat nord de Catalunya: el Berguedà, Osona, l'Alt Empordà i algunes zones del Pallars Sobirà. L'espècie més afectada és la dels planifolis (faigs, alzines i suros), tot i que també són aquests arbres els que poden rebrotar si a la tardor o a la primavera arriben pluges. En canvi, la família de les coníferes (el pi o l'avet) ja han començat a mostrat símptomes de la llarguíssima seaquera que estem tenint i després det res anys ara molts ja no poden sortir-se'n. Un senyal inequívoc del decaïment dels boscos és que els arbres perden les fulles, aquestes es decoloren i acaben caient tot i que siguins fulles d'arbres perennes.
El risc d'incendi
Aquesta tècnica del CREAF apunta que, a curt termini, els arbres morts poden augmentar el risc d'incendi, per la presència de fusta petita però, com a contrapartida, també ha assegurat que, a llarg termini, és una "font de dioversitat" sempre i quan aquesta fusta ocupi una extensió petita. I el mateix per a la presència del sotabosc. Segons Banqué, té una doble lectura: cal retirar aquest sotabosc en zones de risc d'incendi però també ha avisat que no podem tenir els boscos "com si fossin zones ajardinades".
Banqué ha apostat per fer gestió forestal dels boscos però reconeix que això requereix inversió i ajudes als propietaris. En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica ha aprovat una línia d’ajudes de 5,2 milions d’euros perquè els propietaris privats de boscos retirin els arbres morts. Més enllà d'això, la coordinadora de Deboscat també ha defensat reduir el nombre d'arbres per reduir "la competència" per l'aigua.
Com va el 2024?
Pel que fa a les pluges acumulades durant els darrers mesos, Banqué ha reconegut que "estem millor del que estàvem" i que molts planifolis estan rebrotant gràcies a aquesta aigua però també ha avisat que encara falta el pitjor de l'any, que és l'estiu, "l'etapa més crítica". En aquest sentit, ha explicat que encara "és agosarat" dir que tindrem un 2024 millor que l'any passat.
