SOCIETAT

Les ulleres virtuals contra la soledat no volguda

Suara Cooperativa impulsa "Virtualitat Domiciliària", un projecte que aplica la realitat virtual als serveis assistencials que ofereixen les cuidadores de persones grans assumint un nou rol: facilitadores de la tecnologia

Ricard Jiménez

Barcelona | (Publicado 07.03.2025 17:10)

Suara Cooperativa, que atén més de 50mil persones l’any, ha presentat en el marc del Mobile la Virtualitat Domiciliària. Es tracta d’un programa ja finalitzat, d’un any i mig de durada, que combat la solitud no volguda de la gent gran gràcies al món immersiu que generen les ulleres virtuals i que hem conegut a través dels micròfons d’Onda Cero.

L'han posat en pràctica en pisos tutelats de l’Ajuntament de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. També en residències i centres de dia. Una de les 170 beneficiàries ha estat la Mercè, una dona independent de 81 anys que en posar-se les ulleres ja tenia ganes de recórrer el món virtual. "Semblava que estigués de veritat en aquell carrer cap avall que t'empenyia a moure les cames", diu la Mercè amb un somriure.

Les ulleres han arribat a la Mercè gràcies a les prop de 30 cuidadores que s’han format per assumir un nou rol, el de facilitadores tecnològiques. La implicació ha estat tal que fan el què calgui per complir amb els somnis dels usuaris. "Ens expliquen que els agradaria molt tornar al Port Olímpic, o baixar a Andalusia perquè sóc d'allà i no podré tornar. Doncs les companyes, en funció d'on van, s'emporten les càmeres per fotografiar paissatges que es podran visualitzar a través de les ulleres virtuals", explica a Onda Cero la Bàrbara Outeiro, responsable d’innovació Suara Cooperativa.

El benefici és triple: incentiva la capacitat cognitiva i millora la salut física i mental de les persones. I és que les ulleres els permet viatjar on mai podran anar, o tornar a llocs per recordar memòries inesborrables. La Mercè va conèixer París i Londres i va trepitjar de nou la Costa Brava. Concretament, Palamós. "Va ser el meu viatge de nuvis", diu, on també hi va anar "amb la meva germana i la meva cunyada". I ens ho explica amb la veu entretallada perquè "quan vaig poder veure de nou el passaitge em vaig emocionar ja que no hi ha ningú que estigui viu".

Una vegada finalitzada amb èxit la prova pilot, cal que les administracions els comprin la idea per implementar-ho com un servei públic.