Ens situem a la Barcelona del S.XIII. Allà hi vivien dues famílies, els Cabrera i els Centella, que lluitaven per tenir el control de la noblesa barcelonina.
Un dia, Arnau Cabrera va acusar a Bernat Centella de traïdor i aquest el va reptar a dol. En aquella època, l’avantatge en els dols la tenia qui feia servir la millor espasa.
Va arribar el dia del combat i tots dos contrincants van jurar que no farien servir cap objecte màgic. Amb tot, Arnau va notar que Benet estava fent servir l’Espasa Vilardell, que formava part del llegat familiar.
Hem d’explicar que Vilardell era un cavaller del S.XII que un dia es va trobar un pobre al camí i li va oferir portar-lo al seu castell per donar-li menjar. Li va demanar que esperés a la porta, però en sortir, l’home havia desaparegut i en el seu lloc hi havia una espasa. Vilardell la va voler provar i va poder trencar una pedra d’un sol cop. Més tard, va lluitar contra un drac que atemoria la població de Sant Celoni i el va derrotar a la ‘Roca del drac’.
Tornem a la Barcelona del S.XIII. Després de ser derrotat en combat, l’Arnau va denunciar davant del rei Jaume I que Bernat havia fet trampa i el rei li va acabar donant la raó. Diuen les males llengües, que va ser perquè era l’amant de la mare d’Arnau.
Anar de punta en blanc
La Monica Burkholz també ens ha explicat quin és l’origen de la frase ‘anar de punta en blanc’. Els cavallers de l’edat mitjana havien de portar les armadures i les espases ben polides per enlluernar els seus contrincants. Doncs bé, li treien tanta lluentor que la punta de les espases acabava blanca, d’aquí l’origen d’aquesta frase.
