BARÒMETRE DEL CEO

L’habitatge es converteix en la principal preocupació dels catalans

Segons els experts, la manifestació d'aquest dissabte en contra de l’increment dels preus del lloguer pot ser el preludi d’un moviment social

Ricard Jiménez

Barcelona |

La manifestació del 23 de novembre a Barcelona per exigir la reducció del lloguer
La manifestació del 23 de novembre a Barcelona per exigir la reducció del lloguer | Jordi Borràs/ACN

Per primer cop des del 2007, l’habitatge es converteix en la principal preocupació dels catalans. Segons el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un 20% de la ciutadania així ho indica. Una xifra que només es va superar l’octubre d'ara fa disset anys, quan la bombolla immobiliària va començar a col·lapsar.

Segons els experts, la manifestació d'aquest dissabte en contra de l’increment dels preus del lloguer pot ser el preludi d’un moviment social. Com ja va passar després de la manifestació del 15M. I per què? Doncs principalment perquè el CEO indica que les dificultats per trobar un lloc on viure és el principal problema de tots els catalans de menys de 64 anys.

Per tant, ens trobem davant un problema transversal, que aglutina el gran gruix de la societat catalana però també espanyola. "Faria bé el Govern de la Generalitat de preocupar-se de no donar solucions per al 2030, sinó per fer-ho en aquests moments. Jo diria que és el ferment més fort que hem tingut des del 15M perquè la gent es mobiltizi realment", ha assegurat el politòleg Ernesto Pascual en declaracions a Onda Cero.

Segons Pascual, el moviment social vindria donat per la incapacitat d’un govern d’oferir solucions immediates. I sembla que, per ara, no estan donant amb la tecla, perquè la regulació dels preus no està rebaixant la tensió al mercat de lloguer ni al de la compravenda.

El CEO preveu un auge de l'extrema dreta

Els resultats del baròmetre del CEO han deixat altres conclusions. En clau electoral, només hi hauria un canvi al Parlament si els catalans votessin de nou: Aliança Catalana passaria de 2 a 6 diputats, agrupant votants de Junts i superant a la CUP. El partit d’extrema dreta i independentista, liderat per Sílvia Orriols, triplicaria la seva presència al Parlament si els catalans fossin cridats de nou a les urnes. Un augment destacable, tenint en compte que l’enquesta a més de 2.000 persones es va fer a l’octubre, cinc mesos després de les eleccions autonòmiques.

Ara bé, els experts no creuen que sigui un creixement sobtat. L’auge de l’extrema dreta ja s’ha consolidat en molts països europeus. Un debat que a Catalunya s’ha endarrerit per l’eix nacionalista que despertava el Procés. Amb la seva fi, la dreta catalana ha tornat als orígens i Aliança Catalana està ocupant l’espai polític que demanen ara els votants més conservadors de Junts. Un canvi, segons el politòleg Ernesto Pascual, lògic: "Sociològicament, els qui primer van formar Junts són persones de caire conservador. Per tant, en aquests moments, les seves preocupacions més vinculades a la dreta -seguretat, immigració, etc.- es veuen magnificats"

La resta de formacions, segons el CEO, es mantenen igual. També les majories. El PSC guanyaria les eleccions i podria reeditar els pacte d’investidura amb Esquerra i els Comuns. Per contra, l’independentisme no arribaria a la majoria, ja que els vots que guanyaria Orriols els perdria Puigdemont, qui es mantindria en segona posició, per davant dels republicans, el PP, Vox i els Comuns.