Llums i ombres de l'eliminació de l'impost de patrimoni que reclama Foment del Treball

En el marc de la secció que destinem a l'economia cada dimarts, parlem sobre l'impost de patrimoni arran de la petició de Foment del Treball d'eliminar-lo. L'Audiència Nacional ha acceptat a tràmit el recurs de la patronal contra aquest impost, que segons Foment, introdueix un perniciós efecte confiscador. A més, ha alertat que, cedit a les autonomies, l'impost també pot generar una guerra fiscal entre territoris. D'aquesta qüestió en parlem amb el catedràtic de la facultat d'economia i empresa de la Universitat de Barcelona, Alejandro Esteller. Explica que l'impost es va introduir l'any 1977 amb l'objectiu de controlar el patrimoni dels contribuents. "Al principi, tenia un ús instrumental i cada cop ha anat adquirint un paper social per disminuir les desigualtats", assegura. Durant el govern de Rodríguez Zapatero es va considerar que era un impost que ja no es feia servir per al que havia estat creat, assegura Esteller, i va eliminar-lo, però el 2007, va tornar amb la crisi. Parlem d'un impost que no tenen totes les comunitats. Per aquest motiu, el govern espanyol va impulsar-ne un de nou, el de les grans fortunes, que s'aplica a totes les comunitats on s'ha suprimit el tribut de patrimoni o on estava bonificat al 100%. En aquest cas, però, el beneficiari és el mateix Estat. Per això, fa uns dies, la Comunitat de Madrid va aprovar recuperar l'impost de patrimoni per a les rendes superiors als tres milions d'euros perquè el que es recapti per a les grans fortunes es quedi a la regió. El catedràtic de la facultat d'economia i empresa de la Universitat de Barcelona ens detalla la reclamació de Foment i concreta què significaria l'eliminació d'aquest impost a casa nostra.