El cor es per impulsos elèctrics de forma regular, s’accelera o disminueix la freqüència segons si necessitem més oxigen o no. El problema es quan tenim arrítmies o quan hi ha insuficiència cardíaca.
En aquest moment és quan necessitem d’aquest gran sistema que és el marcapassos. Però, quan i com va néixer?
Un cop de sort
L’invent es remunta al 1889 quan John Alexander MacWilliam va ser el primer en reportar de poder fer-ho tot i que era molt rudimentari, i no es considera que fins el 1958 que l’enginyer Jorge Reynolds va aconseguir fer un marca passos de 45kg i alimentat amb una bateria de cotxe.
Poc a poc, aquest aparell es va anar millorant fins a semblar-se una mica al que coneixem avui en dia.
Finalment va ser l’atzar qui va donar l’empenta final en aquest invent quan l’enginyer Wilson Greatbatch va crear un aparell per escoltar els batecs del cor i es va equivocar al fer el circuit posant una resistència de 1Mohms enlloc d’una de 10Kohms. El que va passar és que el dispositiu no va gravar impulsos sinó que els generava, simulant i estimulant, d’aquesta manera, els batecs del cor.
Avui en dia, els marcapassos ja s'instal·len a través d'un catèter, el que queda molt lluny d'aquells 45 kg.
