El Cercle d’Economia ha celebrat la jornada “L’Hora de la Barcelona Metropolitana” per congregar en un mateix acte la visió dels municipis, Generalitat i món econòmic sobre el model de governança metropolità. Els amfitrions aposten per crear una institució amb capacitat per governar una regió que agrupi prop de 200 municipis i 5’5 miliosn d’habitants, afegint els Vallessos i el Maresme. Una nova administració que tingui competències, un model de finançament i representativitat política.
Amb aquest esperit centralista, Jaume Guardiola, president del Cercle, vol esborrar l’entramat burocràtic: "Estem davant un laberint institucional que té un gran cost econòmic i dificulta la pressa de decisions i la gestió eficient dels serveis públics". I afegeix que "amb aquesta fragmentació és impossible poder donar una resposta adequada a les necessitats que tenim d'habitatge i infraestructures". En aquest sentit, assegura que més enllà de l'AMB, els ajuntaments i la diputació, hi ha més de 115 instruments de coordinació que omplen de paperassa tots els tràmits administratius.
Li recull el guant el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, qui eleva aquest debat a una qüestió generacional. Dalmau ha reconegut "ineficiències". Sobretot, de mobilitat... tot recordant "els perllongaments de les línies de metro i ferrocarrils" que ja estan en marxa. I accedeix al debat obert pel Cercle sobre com gestionar una societat que a hores d’ara navega sense rumb.
Doncs el municipis tenen clar quin és el seu posicionament. Rebuig total al model d’administració única i assenyalant la Generalitat com a responsable. L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, assegura que "és impossible que aquest projecte tiri endavant amb una visió unitària sense la participació del govern". I, evidentment, diu, això ho ha de fer de la mà del municipalisme. D'altra banda, l'Antoni Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, recrimina que "es parli de noves arquitectures jurídiques o administratives". El que reclama al govern és "una política metropolitana amb cara i ulls".
L'alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, va més enllà... Defensa Barcelona com a capital autonòmica i no metropolitana, per no excloure un 30% de la població catalana del creixement econòmic i social. "Catalunya es trencaria en dos", lamenta Budó, qui afegeix que aquest model de governança generaria "ciutadans de primera i de segona", fent al·lusió als 2'5 milions d'habitants que es quedarien fora de la nova regió metropolitana de Barcelona.
I tots tres li demanen a l’Ajuntament de Barcelona que actui com a tal. És a dir, treballi a través del consens amb el món municipal, perquè les seves polítiques afecten o beneficien els centenars de milers de persones que cada dia venen a treballar a la capital catalana.
