Molt a prop de La Rambla de Barcelona trobem una de les meravelles de la ciutat, les Drassanes Reials, un edifici immens en el que fa uns segles es reparaven vaixells i que ara acull un dels museus més estimats de la ciutat: el Museu Marítim de Barcelona.
Al costat del caos turístic del centre de Barcelona, torbem un petit oasi, el Jardí del Museu, que ens dona accés a les dues entrades de l’edifici.
Història de les Drassanes Reials
Aquest edifici es va construir fora de les muralles de la ciutat cap al S.XIII per convertir-se en el lloc on el rei podia ubicar el seu arsenal de galeres, el que demostrava la seva gran potència militar.
Fins al S.XVIII tot és una història de construcció, i és que és un edifici pensat per fer i reparar vaixells que després va tenir usos militars i que, finalment, al 1936 va collir el Museu Marítim de Barcelona.
Una entrada espectacular
Només entrar al vestíbul nou del museu ens trobem amb un espai immens amb grans arcades i sostres alts, i és que recordem que tot i que ara parlem de les drassanes reials com un monument històric, es va pensar com una nau industrial destinada a acollir i reparar vaixells.
Com a dada curiosa, aquestes drassanes han estat a punt de ser enderrocades en algunes ocasions, la última el 1926, per fer hotels. Amb tot, com que és un espai amb molts usos, s’ha pogut salvar.
La millor visió del museu
Només passar els torns per entrar al museu ens trobem amb una panoràmica que ens dona una petita idea de les dimensions que te l’edifici. Amb tot, hem de pensar que aquesta és només una quarta part.
En aquest immens espai hi ha unes 80.000 peces més un milió de fotos. És una col·lecció molt valuosa. A més, aquest museu te equilibri ja que és un edifici únic, un dels millors museus marítims del mon i tot i que potser no te les millors col·leccions, tot plegat fa que sigui màgic.
La galera reial
Si haguéssim de triar una de les peces d’aquest Museu Marítim de Barcelona, segurament ens quedaríem amb la impressionant Galera Reial, una rèplica a mida real d’aquest galera capitana d’una flota que va participar a la batalla de Lepant. La galera és un vaixell de guerra pensat per navegar a tota velocitat i d’aquí la seva forma estreta i allargada. Si visiteu el museu, no us perdeu el mirador per poder gaudir de la galera com si estiguéssiu embarcats.
Història sota el museu
Al costat de la Galera Reial, trobem un espai que pot passar inadvertit però que és realment important. Quan es va restaurar l’edifici al 2013, els responsables del museu ja sabíem que aquest edifici estava sobre una via romana de Barcino a Montjuïc i que hi havia un cementiri.
El primer dia d’obres, el primer que va sortir és el cos d’una persona de feia milers d’anys. Aquest mausoleu és una tomba romana en el que es va trobar, a més, un llit funerari amb peces de luxe. És una troballa arqueològica important per recordar que estem en un lloc fora de la ciutat i que sota els nostres peus tenim milers d’anys d’història.
Catalunya mar enllà
En aquesta part del museu trobem la història de la relació entre Catalunya i el mar des del S.XVII fins l’actualitat. Al S.XVIII es descobreix a Catalunya una gran oportunitat en el mar.
En aquest espai trobem, entre d’altres, la maqueta d’un vaixell per aprendre. Es tracta d’una maqueta en la que els nens que volien ser homes de mar, podien aprendre tot el que necessitaven d’un vaixell i saber com funcionava.
Mascaró del Ninot
És una de les peces més importants del museu. Quan pensem en un mascaró pensem en un lleó o amb qualsevol cosa bèl·lica. En aquest cas és un nen petit ben vestit que porta un rollo de paper a la ma. Es tracta d’un nen que és aprenent de nàutica i que ha fet el seu primer viatge a Amèrica. Quan ha tornat, li han donat un títol, el que volia dir que era oficial i que el proper viatge ja tindria el respecte de la resta.
Algú el tenia en una taberna del que abans era les corts. Quan es va fer el mercat del Ninot es va posar una rèplica.
Dic flotant
Una de les preguntes que tothom es pot fer és com es treien els vaixells que es reparaven o es construïen a les Drassanes Reials. Als inicis, es necessitava de la força dels esclaus per poder fer aquesta feina, però després, l’avenç industrial va oferir altres mètodes com el dic flotant, un ascensor amb el que es pujaven i baixaven els vaixells.
Òptica del Far de Sant Sebastià
Si estem en un museu dedicat al mar, el que no pot faltar és un far. Sempre que pensem en aquest element, ens centrem en l’edifici i ens oblidem en la peça clau: l’òptica.
Al Museu Marítim de Barcelona trobem l’òptica del far de Sant Sebastià, feta amb diferents peces de vidre col·locades de manera que reflecteixen la llum. Això és com una escultura.
7 vaixells, 7 històries
Quan es va restaurar l’edifici, es va buidar i algunes persones van començar a plantejar la possibilitat de deixar les drassanes buides per esdeveniments. És per això que vam veure la necessitat de muntar quelcom per atraure als visitants. D’aquesta manera, del que va néixer com una exposició temporal, encara dura.
Aquí s’expliquen 7 històries de 7 vaixells amb una gran maqueta i un contenidor que amplien les històries.
Aquí trobem peces tant valuoses com un model original de la galera reial datada de finals del S.XVI, una carta nàutica del 1439, la peça més antiga del museu o una maqueta d’un motor dièsel.
Futures exposicions
Al gener el Museu Marítim de Barcelona inaugurarà una exposició sobre el tràfic d’esclaus i la impremta que això ha deixat en la societat.
Ara acaben d’inaugurar una sobre espècies invasores. És molt important perquè comencem a mirar a l’oceà des d’un altre punt de vista: el mar te vida.
Molta gent pot pensar que un museu marítim és per gent que li agrada el mar, però una de les ambicions del museu és que la gent entengui que el que expliquen afecta a tothom. Si voleu gaudir d’aquest museu, podeu venir tot l’any de 10 a 19h. Trobareu més informació a https://www.mmb.cat/
