Avui a la secció 'Òpera a la ràdio' en Pol Avinyó ha vingut acompanyat d'un convidat d'excepció: El director d'orquestra Paolo Bortolameolli, que dirigirà l'obra Madame Butterfly de Puccini al Liceu. És la primera vegada que al programa hem pogut parlar amb un director d'orquestra, i Bortolameolli no ha decebut explicant-nos tant com es podrà gaudir una de les obres més representades al gran teatre barceloní i també de la seva carrera i la seva vida lligades a la música clàssica.
Sobre el fet de dirigir una obra de Puccini, Bortolameolli reconeix que "m'encanta Puccini, crec que és una òpera que no només representa el que és Puccini en termes estilístics sino que sens dubte és una de las òperes més estimades pel públic a tot el món. És l'obra més representada en els últims temps al Liceu". I és que el cert és que al Liceu ja hi ha hagut tres produccions de Madamme Butterfly amb 10 o 12 funcions cadascuna.
Bortolameolli va debutar al Liceu dirigint 'La Flauta Màgica' fa unes temporades, és el director associat de Los Angeles Phillarmonica Orchestra, una de les mes prestigioses del món, i també es un director tant operístic com el sinfònic. Ha dirigit d'altres obres de Puccini com 'Tosca' a l'Opera de París: "A casa s'escoltava molta òpera, mon pare era molt melòman i un gran admirador de la música operística, mentre que el meu avi era més sinfònic, per tant he estat escoltant les dues vessants tota la meva vida. Avui dia faig més sinfònic i així ha estat al llarg de la meva carrera, però com que l'òpera italiana sempre ha estat a les meves venes, quan he trepitjat aquest mon m'he sentit més com a casa, a més m'agrada acompanyar", reconeix el director.
Tot i així, reconeix que l'òpera té alguna cosa especial: "El procés de construcció d'una òpera també m'encanta, treballar per les parts en separat i després ajuntar-ho tot, perquè te molta riquesa tant en l'humà com en l'artístic, i quan ets part d'això t'enriqueix molt". Ja entrant a analitzar 'Madame Butterfly', Bortolameolli destaca que "el que fa que sigui més trista és que la seva narrativa comença amb una singular forma d'expressar l'argument, la situació passa als teus ulls però no als de la protagonista, el públic sap que acabarà molt malament però ella no. A 'Tosca' o 'La Boheme' va diferent, et colpeja com als protagonistes, en canvi a Butterlfy no, i fa que sigui una obra profundament emotiva que et fa pensar 'siusplau no el creguis, no acabis aquí', i això em sembla especialment colpidor", destaca un Bortolameolli que reconeix que "dirigir tres sopranos diferents fent de Madame Butterfly és un repte, perquè cadascuna té el seu tò i el seu timbre de veu, i per tant has d'intentar adaptar cada tipus de veu a un mateix personatge".
