La comissió de treball reconeix que la gestió de la covid a les residències va fallar durant les primeres setmanes de la pandèmia. L’informe ho atribueix a la “manca d’informació científica” i al fet de “no disposar d’estructures preparades i protocols clars” per situacions similars.
El Parlament admet “manca de recursos” -tant materials com humans- als geriàtrics, així com la “precarietat sistèmica” del sector a causa dels “sous baixos, les llargues jornades laborals i una ràtio desequilibrada”. L’informe conclou que les plantilles es van veure “desbordades” i “sobrecarregades”.
Un altre dels “errors” durant la primera onada de la pandèmia que assenyala la comissió és la manca d’instruccions, en un principi; i posteriorment una “allau” de protocols “impossibles” d’executar.
Trasllat amb "criteris mèdics"
Més de 8.000 persones grans, usuàries de les residències, van morir a Catalunya. Aquí s’inclouen els que ho van fer en els centres o un cop traslladats als hospitals.
Un dels debats que es van fer en aquella època va ser sobre el trasllat dels usuaris als hospitals. La comissió conclou que la derivació es van fer amb “criteris mèdics”, malgrat reconèixer que la “manca de coordinació” va causar ingressos hospitalaris desiguals.
Sense consens polític
La comissió de treball ha tancat sense consens polític. El PSC, ERC i Junts han votat a favor de les conclusions, mentre que Vox, la CUP, els Comuns i Ciutadans ho han fet en contra. Catalunya en Comú i els cupaires, però, han presentat les seves pròpies conclusions.
Socialistes, republicans i juntaires han coincidit en reclamar millores laborals i més inversions en el sector assistència. També han assenyalat que cal apostar per l’assistència domiciliària.
El diputat del PSC, Raúl Moreno, ha reconegut que els primers mesos van ser “desastrosos” perquè el sistema no estava “preparat”. Des de Junts per Catalunya, al seu torn, han assenyalat cap a la Moncloa. “Cal exigir a l’Estat que compleixi amb el finançament de dependència per poder adaptar el sistema residencial als nou temps”, ha assegurat la diputada Glòria Freixa.
ERC també ha responsabilitzat de l’“infrafinançament” a la manca d’inversions per part de l’Estat. La diputada Najat Driouech, a més, ha acusat Catalunya en Comú de fer “partidisme” per haver votat en contra de les conclusions.
La CUP i Catalunya en Comú s’han mostrar molt crítics amb l’informe. “Conclusions descafeïnades que obvien qualsevol tipus de depuració de responsabilitat i que mostren un Parlament poruc”, ha denunciat la diputada cupaire, Laia Estrada.
La diputada dels Comuns, Jéssica Gonzalez, ha retret al PSC, ERC i Junts que avalin un model “mercantilitzat”, on “preval l’interès econòmic al benestar de les persones”.
Per la seva banda, Vox ha qualificat de “farsa” l'informe perquè no assenyala “culpables”. La diputada Masría Elisa García ha responsabilitzat a l’aleshores ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la consellera de Salut, Alba Vergés. Des de Ciutadans, Nomeí de la Calle ha denunciat que “es va excloure d’assistència sanitària a milers de persones grans sota l’excusa del cribratge”.
