En els últims anys el feminisme ha experimentat una nova onada. Moviments com el #MeToo o les manifestacions multitudinàries pel 8M són el reflex d’un canvi social que, en teoria, havia de deixar enrere la llosa del masclisme. Malauradament, però, encara no podem cantar victòria. Enquestes com la que fa el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre valors demostren un arrelament de discursos misògins, especialment entre els joves. Per exemple, més de la meitat dels nois catalans pensen que “el feminisme ha anat massa lluny”. A les portes del Dia de la Dona, a Onda Cero hem intentat desgranar-ne els motius.
Els professionals que treballen amb adolescents deixen clar que són diversos els factors que expliquen aquest fenomen. Però, en primer lloc, és important tenir en compte les característiques d’aquesta etapa vital, com ara les ganes de rebel·lar-se i la necessitat de defensar-se del que perceben com una amenaça. "En l'adolescència, per defecte, ja es busca una confrontació amb el món adult. Per a molts joves, sobretot nois, hi ha la percepció que el que ara és 'cool' és anar a la contra d'un discurs que han percebut com a hegemònic", diu Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats. "Jo crec que està generant una contrareacció: un noi de catorze, quinze o setze anys, quan se sent acusat, el que fa és actuar defensivament", afegeix l'educadora i sociòloga Alba Castellví.
Aquestes reaccions, que es podrien haver neutralitzat en un context més propici, han trobat a les xarxes socials una font constant d’alimentació. Precisament, aquestes plataformes s’han nodrit de l’auge de l’extrema dreta, que ha reobert debats que semblaven superats. Remei Sáez, directora de la Plataforma Unitària de les Violències de Gènere, ha constatat aquest fenomen fent tallers i xerrades a instituts: "El que passa als centres educatius és un reflex del que ens està passant com a societat. La irrupció de l'extrema dreta també s'hi veu, i ofereix missatges que arriben d'una manera senzilla i directa".
"L'extrema dreta es mou de forma molt eficaç a les xarxes socials. És així com han penetrat a les habitacions dels adolescents que se'ls escolten sense que ningú ho sàpiga per poder matisar aquest missatge", remarca Castellví. Segons Baroja, personatges com Elon Musk i Donald Trump, però també streamers i influencers aparentment inofensius, han popularitzat una masculinitat que actua amb arrogància i amb superioritat cap a les dones.
Estratègies per revertir la situació
I davant d’això, què podem fer? Ell ho té clar: "No és una bona estratègia negar sistemàticament, és a dir, que algú expressi una opinió d'aquest tipus i d'entrada ja es denegui la possibilitat de parlar-ne, perquè es pot aprofitar per rebatre'ls".
Per tant, si un adolescent parla de denúncies falses, per exemple, cal preguntar-li d’on ha tret les xifres i respondre-li amb les dades reals. En la mateixa línia, Sáez aposta per fomentar una “consciència crítica”, diu, davant els discursos que proliferen a les xarxes. En el cas de Castellví, proposa trobar fórmules més subtils i atractives per fer-los entendre les desigualtats i encoratjar-los a combatre-les.
