Aquest any, 1.300 joves deixaran d’estar tutelats per la Generalitat perquè faran 18 anys. Legalment, passaran a ser adults i hauran d’enfrontar-se a una etapa vital plena de canvis. Hauran de fer-ho, però, sense el suport d’una xarxa familiar. És per això que l’entitat Punt de Referència, que es dedica a acompanyar joves tutelats i extutelats, ofereix un programa de mentors per fer-los costat. Ara necessiten cent voluntaris abans que acabi l’estiu.
La mentoria social permet que els joves extutelats tinguin un adult de referència més enllà de l’àmbit educatiu o el professional. Són nois i noies que no poden acudir als seus pares o als seus tiets, per exemple, quan tenen dubtes vitals que no es resolen amb tràmits o paperassa. El mentor, per tant, es converteix en aquest algú disposat a donar-los consell o suport emocional en qüestions quotidianes.
David Baró va fer de mentor l’any passat, i l’experiència va ser tan bona que ara anima la gent a fer el mateix. Reconeix que, primer, es va haver de guanyar la confiança del jove, però després va poder construir una relació pràcticament familiar. "Un cop ja tens la seva confiança, el nano es comença a obrir, ja no et demana coses tècniques o burocràtiques, sinó que demana un altre tipus d'atenció, i aquí és on realment pots ajudar. Tu li dius el mateix que li diries al teu fill de divuit anys", ha dit a Onda Cero.
Cal remarcar que els mentors són voluntaris. Per tant, els joves saben que, si parlen amb ells, els ajuden o se’n preocupen, ho fan perquè volen. Marina Montoya, coordinadora del programa de mentoria social de Punt de Referència, ha explicat a aquesta emissora l'efecte que això té: "Té un impacte en el benestar emocional, en la salut mental, perquè tenir al costat algú que creu en tu fa que tu també creguis més en tu mateix i en els teus projectes de futur".
D'altra banda, Montoya assegura que el projecte "també té un impacte a nivell comunitari", perquè "apropa dues realitats que potser d’una altra manera no haurien entrat mai en contacte". Això, diu, trenca estigmes i afavoreix la creació de xarxes de suport.
Calen cent voluntaris abans que acabi l'estiu
Pel que fa a la situació del projecte, admet que necessiten un impuls durant aquest estiu. Han d’aconseguir un centenar de persones, com en David Baró, que hi vulguin contribuir.
Als possibles futurs voluntaris, Baró els deixa clar que no s’han de sentir pressionats: "No tenim més obligacions o més càrregues que en qualsevol relació amb qualsevol nano d'aquestes edats. Són nanos joves, són divertits, alguns tenen preocupacions i han tingut anys molt difícils, però intentem ajudar-los des de la tranquil·litat i la sinceritat".
És a dir, com en tota relació humana, les dues parts tenen flexibilitat per quadrar agendes i adaptar-se l’un a l’altre. El més important és que els joves sàpiguen que tenen algú a qui trucar quan estiguin nerviosos per un examen, emocionats perquè els han agafat en una feina o tristos perquè els han trencat el cor.
