Avui i demà se celebra a Barcelona el primer congrés internacional sobre aporofòbia. Acadèmics, entitats que treballen pel suport als col·lectius més vulnerables i altres institucions reflexionaran sobre aquest tema a la seu de l'Institut Químic de Sarrià (IQS).
Què és l'aporofòbia?
L’aporofòbia és el terme amb què ens referim a la por i l’odi envers les persones més vulnerables, el temor cap al pobre. Es tracta d'un terme que va ser encunyat als anys 90 per la filòsofa i catedràtica Adela Cortina. Es tracta d’una visió social que invisibilitza aquest col·lectiu, el deshumanitza i que pot esquitxar a tots els estaments. En una entrevista a la Brúixola, el degà de l'IQS, Flavio Comim, ha explicat que "sense aquest concepte, no podem entendre com funciona una societat; cal posar nom a les coses per reconèixer-les". En aquest sentit, Comim considera que són les motivacions i les creences de les persones les que fan que algunes societats no contemplin aquest col·lectiu com a persones i altres aposten per polítiques progressistes i de redistribució de la riquesa.
Arquitectura hostil
Flavio Comim assenyala que el símbol visual de les conferències són els bancs de la ciutat de Barcelona: "Cada cop tenen més braços aquests bancs però no perquè la gent estigui més còmoda quan seu sinó per evitar que les persones sense llar puguin dormir-hi; això genera tot un debat sobre l'arquitectura hostil que es construeix a la ciutat". Un altre problema que preocupa molt és dels atacs violents que pateix aquest col·lectiu pel simple fet de viure al carrer. Segons Comim, "aquests casos preocupen molt, són crims d'odi" que la llei contempla com a tals i que, per tant, es persegueixen penalment.
Les solucions
El degà de l'IQS apunta que les societats més desiguals són també les més aporofòbiques. Una situació que es reprodueix a Estats Units, a l'Amèrica Llatina o a l'Àfrica del sud. La distància social fa que no es vegin com a iguals i això aprofundeix la situació de pobresa d'aquest col·lectiu. Com se soluciona? "Educació, sistemes fiscals progressius, creixement econòmic que tingui en compte a les persones pobres i crear conscienciació del problema entre les classes mitjanes", són algunes de les propostes que ha posat Comim sobre la taula.