En una entrevista a la Brúixola, Adam Majó, director general per a la promoció i defensa dels drets humans del departament d’Igualtat i Feminismes, ha reconegut que només reben "queixes puntuals" de persones que han tingut dificultats per accedir a l'empadronament però que "les entitats que treballen amb els sectors més vulnerables ens manifesten de forma generalitzada que hi ha molts ajuntaments que posen excessives dificultats" per fer aquest tràmit i "els perjudicats són les persones en situació més precària". Segons la llei, els ajuntaments tenen 3 mesos per fer-ho però alguns superen aquest termini o directament rebutgen l'empadronament.
Quin és el motiu per rebutjar l'empadronament?
Majó ha explicat que no sap quines són "les motivacions dels ajuntaments" però ho vincula amb algunes situacions habitacionals. Algunes persones que sol·liciten l'empadronament viuen en habitatges precaris, relloguen habitacions i això genera certa dificultat. En aquest sentit, ha apostat per "formar als tècnics municipals" i donar-los eines davant d'aquells ciutadans que "no s'ajusten al paràmetre de títol de propietat o de contracte de lloguer". Segons ha recordat, la llei "parla fins i tot de coves i de casos de sensellarisme que també s'haurien d'empadronar sense domicili fix" sempre i quan acreditin algun document que demostra que viuen en aquesta ciutat. Majó també ha apel·lat a la "voluntat" dels ajuntaments per facilitar aquest tràmit, ja que és un requisit necessari per accedir als serveis de salut o l'escolarització.
Una reunió per pactar pautes d'actuació
Aquest alt càrrec del departament d'Igualtat ha anunciat la voluntat de "fer una reunió més àmplia per buscar consensos i que tots els ajuntaments utilitzin criteris semblants en benefici dels veïns que es volen empadronar i per evitar greuges entre municipis". En tot cas, Majó ha recordat que les persones a les que no es permet empadronar-se no marxaran del seu municipi per aquest motiu i el consitori no tindrà una xifra aproximada de la seva població real i dels recursos necessaris per atendre-la.
Què diuen els ajuntaments?
El president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Eduard Rivas, ha assegurat que no té constància que alguns ajuntaments estiguin posant traves a l'empadronament: "Tenim una norma pensada per blindar drets, ha de ser un tràmit administratiu i hauria de ser sagrat això de no fer-ne política; estem jugant amb drets a les persones i, a més de ser èticament reprovable, és il·legal també. En aquest sentit, Rivas ha assegurat que estan treballar per "fer pedagogia de la norma" i evitar que es confongui el padró, que és obligatori, amb la regularització de segons quins veïns, en al·lusió a possibles okupacions. Sí que ha reconegut que l'anomenat padró social pot tenir més interrogants, ja que estem parlant de gent que no té un habitatge fixe però que són els que més necessiten accedir a l'estat del benestar". Sobre la voluntat del govern de fer una reunió, el president de la FMC s'ha mostrat a favor de buscar elemetns comuns i simplificar càrregues burocràtiques sempre des del respecte a l'autonomia local.
