El Centre d’Informació de Treballadors Estrangers ha atés prop de 7.000 persones durant el primer semestre de l’any. D'aquestes, 3 de cada 4 es troben en situació irregular tant per residir com per treballar. Segons Comissions Obreres, els motius de la seva arribada i les traves burocràtiques en són els causants.
La fi de la pandèmia ha reobert el flux de migrants, que arriben i marxen d’Espanya en busca de feina. Bona part dels qui arriben, a diferència de fa 20 anys, ho fan per factors d’expulsió dels països d’origen i no atrets per una economia que requereix mà d’obra amb certes condicions laborals.
El perfil més sol·licitant és el d’una dona llatinoamericana, provinent de Colòmbia o el Perú, que treballa de forma irregular com a treballadora de la llar amb un total desconeixement dels seus drets laborals. De fet, des del CITE indiquen que un 47% de les consultes que reben tenen a veure amb aquest procés de regulació administrativa.
Lentitud administrativa
El seu coordinador, Carles Bertran, lamenta les traves burocràtiques amb les que es troben al dur a terme aquests processos. "La lentitud en la resolució d'expedients de regulació enviats a les oficines d'estrangeria. Actualment, parlem d'un retard de sis mesos".
Segons la llei, un cop impulsats els expedients, el límit de resolució d’aquests se situa en els 3 mesos. I és més, a Catalunya hi ha uns 35mil expedients pendents de ser resolts. Això, segons CCOO, té conseqüències laborals. "Si l'administració no resol els expedients reguladors a temps, els treballadors i treballadores segueixen sense drets laborals, abocats a la precarietat, i les empreses decideixen buscar altres persones. No esperen a que la situació es solucioni".
Posant de manifest que les oficines d’estrangeria no estan col·lapsades, ni que hi hagi una manca de personal, denuncien la falta d’agilització en aquests processos burocràtics.
