I parlem de frenar perquè s'avalua un sector que avui en dia representa un 9% del PIB català i va generar una facturació de 26.400 milions d’euros a Catalunya, un 12% més que l’any anterior i sent l’increment més pronunciat dels darrers 5 anys.
Pel que fa a l’ocupació, les xifres també son bones. Les més de 17mil empreses TIC catalanes superen els 135.000 afiliats. Un 8’5% més que l’any anterior. Ara bé, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, aquesta indústria ha generat 9.200 vacants i això limita el potencial del sector.
"Fa cinc anys que les places universitàries estan planes quan haurien d'haver crescut un 50% o un 200%" per donar resposta a un sector que ofereix 35.000 llocs de feina a l'any i en cobreix 26.000, apunta el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera.
Problema estructural
I mentre els llocs vacants segueixen pujant, aquest any passat fins a un 23%, l’oferta de places d’estudi en graus TIC està estancada. Perquè es facin una idea. A Catalunya, un 14% de les 3.400 persones que volien accedir a aquests estudis s’han quedat sense plaça universitària. Per això, des del centre tecnològic neguen que la fuga de capital humà sigui el motor del problema.
"Som conscients que ens trobem davant d'un problema estructural", lamenta la Liliana Arroyo, secretària de polítiques digitals de la Generalitat. Ningú sap trobar una justificació a aquest fet, derivant la problemàtica al departament d'Universitats. Mentrestant, Cap justificació per part de la Generalitat que, pel moment, aposta per incentivar, tant empreses com treballadors, l’arribada del talent.
I aquest repte s’ha de resoldre paral·lelament al de la bretxa de gènere que pateix aquest sector. Segons dades presentades per la pròpia Arroyo, només 2 de cada 10 treballadors TIC són dones. Ella mateixa ha dit que la poca presència femenina és "una mala notícia" pel sector, però alhora és una "oportunitat" perquè representa "una font de talent no explotada".
